Seixanta Voltes

Sei­xanta i unes quan­tes més són les vol­tes que no es veuen i que sovint fem les peri­o­dis­tes abans de donar per tan­cat un arti­cle. No sem­pre és fàcil tirar pel dret i aga­far el camí més curt, i n’hi ha que, tot i tenir clara la dre­cera, a vega­des ens agrada anar-nos-en a fer la gran volta. I donar-hi vol­tes, per què no. L’experiència a vega­des és des­es­pe­rant, però a vol­tes també resulta recon­for­tant. Per­dre’s en les parau­les és una mica com pas­se­jar sense pressa per car­re­rons que no saps on et por­ta­ran. En el dia a dia que engo­leix les hores i fa que el temps sigui una de les coses més pre­ua­des, no sem­pre és una pràctica que puguem gau­dir, però, per sort, encara hi ha espais que ens acom­pa­nyen a fer una pausa. Totes ens hem per­dut en algun moment per ciu­tats euro­pees pas­se­jant al cos­tat de rius plens de vida que mul­ti­na­ci­o­nals han des­per­so­na­lit­zat ins­tal·lant-hi mar­ques sense ànima. Són menys –mol­tes menys, m’atre­vi­ria a dir– les que con­ser­ven l’essència al cen­tre de la ciu­tat en indrets tan cèntrics com la plaça de l’Ajun­ta­ment. Com a lle­tra­fe­rida, quan visito una ciu­tat m’agrada tro­bar-li el pols en les seves lli­bre­ries, aquest indret on, al meu enten­dre, s’hi fa molt més que ven­dre-hi lli­bres. Sent un refugi enmig del soroll, les lli­bre­ries són d’aquests pocs espais on pots parar el temps sense tenir la sen­sació que l’estàs per­dent. I a Girona, per sort, n’hi ha unes quan­tes que et con­vi­den a fer-ho. Un reco­nei­xe­ment espe­cial es mereix la Lli­bre­ria Les Vol­tes, que no només és part impres­cin­di­ble del Barri Vell de Girona i punt de referència de la plaça del Vi, sinó que, a la vegada, ha esde­vin­gut, en aques­tes seves 60 vol­tes al sol, part indis­pen­sa­ble de la història, la llen­gua i la cul­tura de la ciu­tat, i del país. Símbol de constància, d’empenta, de com­promís, d’impli­cació, de creure en la iden­ti­tat, d’esforç…, i ara també, amb Les Vol­tes Educa, de donar-hi la volta i rein­ven­tar per adap­tar-se als nous temps sense per­dre l’essència. D’aposta per la mai­nada, les joves i la comu­ni­tat edu­ca­tiva com a eina essen­cial per cons­truir un nou espai sin­gu­lar des d’on con­ti­nuar tei­xint xarxa per pro­moure i nor­ma­lit­zar l’ús social de la llen­gua i la cul­tura cata­la­nes, fent que el català segueixi sent vehi­cu­lar i pri­o­ri­tari a casa nos­tra. Per mol­tes Vol­tes més, i que per molts anys, Lli­bre­ria Les Vol­tes!