Uns mitjons

La gra­ti­tud té els seus rit­mes. A vega­des s’expressa a l’ins­tant, de manera efu­siva, però, sovint, s’alen­teix i només s’acon­se­gueix mate­ri­a­lit­zar en dife­rit. Quants fills han fet tard per agrair coses als seus pares, quants alum­nes als seus mes­tres? Vivim car­re­gats d’agraïments pen­dents, de bones inten­ci­ons pòstu­mes que ja no poden arri­bar al seu des­ti­na­tari. Penso en tot això a propòsit d’uns mit­jons i d’una boti­guera de Port­bou. Els pobles de fron­tera són esce­na­ris ido­nis per al dra­ma­tisme. Allà hi va arri­bar el pen­sa­dor jueu Wal­ter Ben­ja­min, un trist dia de 1940 fugint de la Ges­tapo i havent tra­ves­sat la fron­tera amb penes i tre­balls des de Banyuls per camins de mun­ta­nya. Ben­ja­min arros­se­gava un maletí amb el seu bé més pre­uat: el manus­crit de la seva dar­rera obra. Les auto­ri­tats fran­quis­tes van dir-li que els docu­ments que por­tava no valien i que el retor­na­rien a la França ocu­pada l’endemà. Deso­lat, aque­lla nit es va pren­dre la dosi de mor­fina “pre­ven­tiva” que li havia donat el seu amic Art­hur Koest­ler i va morir a l’hotel de Port­bou. El lúcid pen­sa­dor s’havia suïcidat. El seu manus­crit no s’ha recu­pe­rat mai. Una ale­ma­nya de la resistència con­tra Hit­ler, Lisa Fittko, seguint les ori­en­ta­ci­ons de l’alcalde de Banyuls, li havia fet de guia durant la tra­vessa piri­nenca. El va dei­xar a les envis­tes de Port­bou, sa i estalvi després de deu hores de penosa cami­nada. Després de Ben­ja­min, Lisa Fittko va seguir fent de guia per a dot­ze­nes de fugi­tius del nazisme. La Lisa va tor­nar al poble fron­te­rer més de qua­ranta anys després, en ocasió de la inau­gu­ració del Memo­rial Pas­sat­ges al cemen­tiri de Port­bou en record de Ben­ja­min. La seva neta, Cathy, que l’acom­pa­nyava, va entrar en una botiga a com­prar-se uns mit­jons. La boti­guera de Port­bou no els hi va voler cobrar: “La seva àvia va sal­var la vida a mol­tes per­so­nes... no es pen­sarà pas que ara li cobraré uns mit­jons!” Els agraïments dife­rits tenen càrrega poètica, un valor preciós.