Tribuna
Alemanya, líder a contracor
La tòxica influència de Donald Trump es reflecteix en la paràlisi política a Washington. El Congrés dels EUA saboteja el propi lideratge global en un moment vulnerable per a Ucraïna i per a tot Europa. El president Biden prometé d’assistir Kíiv contra la invasió russa “durant el temps que calgui”. Tanmateix, el flux nord-americà està bloquejat des de l’octubre pel Partit Republicà, que practica un joc macabre amb 60.000 milions de dòlars en ajut militar pendents. Cada dia de retard, Ucraïna el paga amb vides i territori perduts atesa la tràgica escassetat de defensa aèria i d’artilleria. (La UE, per cert, no subministrarà a temps el milió de projectils promesos). Donald Tusk, el reelegit primer ministre de Polònia, acusa els republicans d’haver entregat Ucraïna a Putin a canvi que ajudi Trump en la reelecció. Si els EUA abandonen ara Ucraïna, seran fidels al principi de defensa col·lectiva de l’OTAN en cas d’un atac rus? Si depèn de Trump, no. Han escandalitzat les seves paraules convidant a la invasió dels europeus que no inverteixen prou en defensa, tot i que no ens ve de nou.
La Unió Europea veu les orelles a l’os i s’espavila tant en la seva pròpia defensa com en la d’Ucraïna. Li ha atorgat un paquet financer de 50.000 milions d’euros fins al 2027 i ha aprovat començar-hi negociacions d’adhesió. L’assistència militar europea ja supera la dels ianquis i s’augmentarà fins als 21.000 milions d’euros. França parla d’enviar tropes sobre el terreny a Ucraïna, Dinamarca anuncia que li donarà tota la seva artilleria i Txèquia assegura que pot lliurar uns 800.000 obusos si obté finançament. Malgrat les reticències del canceller socialdemòcrata Olaf Scholz, Alemanya proveeix a Kíiv més ajut militar que la resta dels estats membres plegats, i preveu apujar-lo fins als 7.400 milions enguany. L’Estat espanyol en això se situa prop de la cua, dedicant-li només un 0,03% del PIB.
A Berlín s’assumeix aquest rol preeminent a contracor, en un moment de crisi i dubtes sobre la pròpia identitat. L’economia d’Alemanya va decréixer un 0,3% el 2023 i pinta magra també per al 2024 i el 2025. Les inversions estrangeres s’hi han desplomat per l’excés d’impostos i burocràcia, però sobretot degut a l’alt cost de l’energia –ja no compra gas barat rus–. Mentre França i altres veïns construeixen noves centrals nuclears, a Alemanya les han tancat totes. El govern federal tripartit és una olla de grills. Improvisa i fa cops de volant en legislació clau sobre eficiència energètica i la retirada de les subvencions al dièsel agrari –que les tractorades han avortat–. On regnava un harmònic model social, les vagues han esdevingut contínues, en part perquè hi ha 750.000 llocs de feina vacants per falta de personal i els treballadors es fan valdre. A Alemanya li costa atreure el tipus d’immigrant qualificat que li cal. Els que sí que li venen són els refugiats. Ha assolit un rècord de 3,3 milions i l’any passat acollí quasi 300.000 demandants d’asil més.
Per raons òbvies, Alemanya encaixa fatal l’auge global de l’antisemitisme. A Berlín, un estudiant àrab agredí greument un universitari israelià que havia estat assenyalat per grups propalestins. Es tracta del germà del còmic Shahak Shapira, que fa poc s’ha fet viral a casa nostra per la seva genial resposta a una espectadora catalanòfoba. Un avi dels Shapira fou segrestat i assassinat per terroristes palestins a Munic durant els Jocs Olímpics del 1972, i l’altre sobrevisqué al gueto de Varsòvia. El partit d’extrema dreta AfD explota el fet que la majoria dels demandants d’asil són rebutjats, però ni se’n van ni se’ls fa fora. L’ascens de l’AfD semblava imparable als sondejos, en especial a l’Est, fins que es va conèixer una trobada secreta al desembre prop de Berlín entre radicals de dreta. Allà van planejar la “remigració” o expulsió massiva de persones d’origen immigrat encara que tinguessin passaport alemany. Les reminiscències històriques nazis d’aquest pla han sacsejat el país i des de fa setmanes se succeeixen les manifestacions on centenars de milers defensen els valors democràtics en contra del racisme i l’AfD. L’estrella dels ultres ja no brilla tant.
La política i intel·lectualitat teutones malden per trobar sortides a l’actual atzucac. Per la seva banda, el món econòmic i l’oposició exigeixen mesures urgents a favor de la competitivitat. Europa també necessita que el seu motor funcioni, i que lideri.