Llista cívica

La llista cívica forma part de l’ADN de l’Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana. Aquesta fórmula ja es va emprar en el Full de ruta apro­vat en l’Assem­blea Gene­ral ordinària de l’any 2015 i, encara que només sigui com una pos­si­bi­li­tat per tor­nar a dina­mit­zar el movi­ment inde­pen­den­tista, se’n fa referència en el Full de ruta apro­vat l’any 2022. L’any següent ja es desen­vo­lupa la pro­posta i ho fa en uns ter­mes bas­tants sem­blants als del 2015. Es par­teix de la mateixa cons­ta­tació en relació a la divisió i enfron­ta­ment entre els par­tits inde­pen­den­tis­tes, encara que s’afe­geix una crítica –amb fona­ments sòlids– sobre el seu poc o nul com­promís en fer efec­tiva la pro­cla­mació d’inde­pendència del 27-O del 2017. No obs­tant això, el Full de ruta expressa clara­ment la neces­si­tat d’una acció con­junta de totes les for­ma­ci­ons inde­pen­den­tis­tes per asso­lir l’objec­tiu final: la ins­tau­ració efec­tiva de la República cata­lana.

La pro­posta que es pre­senta aquests dies arreu del país i que se sot­metrà a votació durant la pri­mera quin­zena de març, en canvi, deixa molt clar que serà una llista que com­pe­tirà amb la resta de for­ma­ci­ons polítiques inde­pen­den­tis­tes. És cert que els defen­sors d’aquesta pro­posta argu­men­ten que la volun­tat d’aquesta llista serà con­ver­tir les elec­ci­ons en ple­bis­citàries, però això només podria ser així si aquesta nova llista guanyés per majo­ria abso­luta o si s’arribés a un acord entre totes les for­ma­ci­ons inde­pen­den­tis­tes, sobre el caràcter ple­bis­ci­tari de les elec­ci­ons en relació a un punt comú, ja sigui el d’aixe­car la Decla­ració d’inde­pendència o el de decla­rar el Par­la­ment com a cons­ti­tu­ent de la República cata­lana, el dia de la seva cons­ti­tució o quan es donin les con­di­ci­ons ade­qua­des.

Tinc la sen­sació que això és començar la casa per la teu­lada. Des­car­tant –per raons òbvies– la pri­mera alter­na­tiva, si hi ha d’haver un acord pro­gramàtic, és creïble pen­sar que serà més fàcil fer-lo després de les elec­ci­ons, que ara?. Comen­cem pels fona­ments: si ens cre­iem el Pre­si­dent Ara­gonès tenim les elec­ci­ons a un any vista. Un temps més que sufi­ci­ent per seguir un camí sem­blant al del 2015, però sense caure en els errors que, com l’ANC, vam come­tre lla­vors.

Com el 2015, hem de posar una data límit perquè els par­tits s’avin­guin a par­ti­ci­par en la cons­trucció d’una can­di­da­tura unitària, de país, amb un pro­grama clar que ens porti a ins­tau­rar la República cata­lana quan es donin les con­di­ci­ons ade­qua­des per a man­te­nir-la i asse­gu­rar que el país pugui rut­llar amb nor­ma­li­tat. L’11-S seria una bona data per recla­mar aquesta uni­tat i l’1-O podria ser la data límit.

On vam fallar el 2015? Per una banda, pen­sant que amb una llista unitària com la que es va fer (CDC+ERC) n’hi hau­ria prou i, per l’altra, dei­xant que els par­tits la fes­sin a la seva manera. S’ha de con­ce­bre i pre­sen­tar la idea de llista cívica d’una altra manera. I què vol dir això? Doncs una llista cons­truïda de baix a dalt, oberta a tot­hom i capaç de tor­nar a mobi­lit­zar totes les bases del movi­ment inde­pen­den­tista.

Per fer visi­ble que també volem la República per fer pos­si­ble un nou sis­tema de repre­sen­tació política que apli­qui cri­te­ris de pro­por­ci­o­na­li­tat, ter­ri­to­ri­a­li­tat, repre­sen­ta­ti­vi­tat i plu­ra­li­tat, podem començar a posar-ho en pràctica en la cons­trucció d’aquesta can­di­da­tura, apli­cant tres nor­mes bàsiques:

1. Divi­dint les 4 cir­cums­crip­ci­ons pro­vin­ci­als (quina ver­go­nya que seguim amb aquesta orga­nit­zació ter­ri­to­rial i amb una llei elec­to­ral que és una calca de la llei elec­to­ral espa­nyola!) en cir­cums­crip­ci­ons més peti­tes (comar­cals o regi­o­nals en funció del nom­bre d’habi­tants).

2. Esco­llint, per primàries, 2 o 3 dipu­tats per cadas­cuna d’aques­tes cir­cums­crip­ci­ons (per bus­car la pro­por­ci­o­na­li­tat entre cens i repre­sen­tants). Tot­hom amb residència a la cir­cums­cripció pot ser can­di­dat, sigui mili­tant de par­tit o inde­pen­dent.

3. Vin­cu­lant els elec­tes amb els seus elec­tors, de manera que els nous dipu­tats i dipu­ta­des es deguin pri­mer als seus elec­tors, que en cada cir­cums­cripció de base hi hagi una ofi­cina del dipu­tat/da, amb un grup de per­so­nes que, de forma voluntària, la ges­ti­o­nin, però també amb la pos­si­bi­li­tat de revo­car el càrrec mit­jançant una con­sulta en el cas d’incom­pli­ment de fun­ci­ons i com­pro­mi­sos elec­to­rals dels elec­tes.

Quan cal començar a tre­ba­llar? El nou Secre­ta­riat Naci­o­nal esco­llit a mit­jans de maig, després de la pro­pera AGO (Assem­blea Gene­ral Ordinària) del 16 de març, tindrà tres mesos i mig per pre­pa­rar tant l’11S –i esta­ria bé que enguany torni a ser pre­pa­rat i con­vo­cat con­jun­ta­ment amb Òmnium i la resta d’orga­nit­za­ci­ons del Pacte Naci­o­nal del movi­ment civil inde­pen­den­tista– com l’orga­nit­zació de les elec­ci­ons primàries a tot el país.

Aques­tes elec­ci­ons primàries han de ser ober­tes a la par­ti­ci­pació de tot­hom, tant com a votants, can­di­dats o volun­ta­ris. Només així poden esde­ve­nir el motor d’una mobi­lit­zació que torni a tenir la força sufi­ci­ent per tor­nar a creure que la inde­pendència no només és necessària, sinó que és pos­si­ble. I només així els par­tits s’avin­dran a accep­tar que els seus can­di­dats se sot­me­tin a unes elec­ci­ons primàries que, calen­dari en mà, es podrien cele­brar a finals de novem­bre d’enguany.

Si s’acaba deci­dint for­mar una agru­pació d’elec­tors o una coa­lició de par­tits que doni cober­tura a la llista esco­llida i al pro­grama elec­to­ral ela­bo­rat i par­ti­ci­pat per tot­hom que vul­gui, serà una decisió menor, tot i que impor­tant, ja que afec­tarà la uti­lit­zació dels espais elec­to­rals i el repar­ti­ment de les assig­na­ci­ons econòmiques cor­res­po­nents pel nom­bre d’escons i vots obtin­guts.

Diguem-ho clar: qual­se­vol pro­posta que no tin­gui, com a mínim, aquest nivell d’ambició, no ens acos­tarà a la inde­pendència. I és per això que votaré NO a la con­sulta sobre la llista cívica, perquè de la manera que la plan­teja l’actual Secre­ta­riat Naci­o­nal no ens hi acosta i no vull col·labo­rar en fer un nou pas en la frag­men­tació de l’inde­pen­den­tisme.

No aba­ra­tim els som­nis i recu­pe­rem l’ambició que ens va fer forts. Sense aquesta for­ta­lesa, no hi haurà ni mobi­lit­za­ci­ons que, entre d’altres coses, for­cin els par­tits a tre­ba­llar en la bona direcció i amb el calen­dari ade­quat, ni la llista cívica ser­virà per a res més que per a seguir debi­li­tant l’ANC fins a ser irre­lle­vant.