Idees de felicitat

Una uto­pia. Un estat efímer de segu­re­tat i ple­ni­tud. Riure. Escriure. Tran­quil·litat. Equi­li­bri. Un pai­satge bonic. La família. Saber gau­dir. Com les ona­des del mar, un moment i un estat. Veure la sor­tida del sol al mar. Abraçades i petons. Un dia d’estiu. No voler res més del que tinc, ara i aquí. Ser a prop de per­so­nes que irra­dien ale­gria. Viat­jar. Sen­tir-se viu. Esti­mar i sen­tir-se esti­mat. Un arròs negre a Pals amb les meves dones. Silenci. Ser jo mateixa. No men­jar-se l’olla i tenir un som­riure a l’ànima. No exis­teix. Una sen­sació física i espi­ri­tual que s’enco­mana. Els calai­xos orde­nats. Quan acabo de tre­ba­llar. Mirar al teu vol­tant i sen­tir-te bé. Una cer­vesa fresca. L’olor de la mun­ta­nya. Que no em facin mal les cames. No fumis tanta maria. Aques­tes són algu­nes res­pos­tes que vaig rebre dilluns quan vaig pre­gun­tar a gent del meu entorn: “Què és per a tu la feli­ci­tat?” N’hi ha que encara hi rumien. I n’hi ha que ui, quin pal! El 20 de març és el Dia Inter­na­ci­o­nal de la Feli­ci­tat. El va decla­rar l’ONU per reconèixer la importància del benes­tar emo­ci­o­nal i la neces­si­tat d’imple­men­tar-la com un objec­tiu en les polítiques de govern. Els filòsofs diuen que la feli­ci­tat és una recerca que dura tota la vida, i que amb l’esforç per superar adver­si­tats i man­te­nir aquesta recerca, es manté el desig de viure. Cert. Però de tant en tant és bo atu­rar la recerca de la feli­ci­tat i, sim­ple­ment, ser feliç. Així ho va dir Gui­llaume Apo­lli­naire. Jo diria: la feli­ci­tat és un estat d’ànim, can­vi­ant i fluc­tu­ant, com l’onada que batega a la platja de nit en l’enco­ma­na­dissa Feli­cità que canta Al Bano. (Quants esteu ara mateix ento­nant Feli­cità, nara­na­na­na­nara nana­na­nara, la feli­cità?). Tota aquesta dis­ser­tació és només per desit­jar-vos que avui tin­gueu un bon dia de santa Feli­ci­tat, en honor a una pobra màrtir que va morir emba­ras­sada de vuit mesos per fer cos­tat a santa Perpètua. En la ico­no­gra­fia reli­gi­osa sem­pre es repre­sen­ten jun­tes, i mira que si una cosa no és la feli­ci­tat és perpètua. Abso­luta, a esto­ne­tes, i tant! A David Bowie li van pre­gun­tar i va dir: “La meva idea de feli­ci­tat abso­luta? Lle­gir.” Si hi esteu d’acord, us agra­darà saber que ben aviat hi ha una nova edició, la desena, del fes­ti­val de lite­ra­tura Mot. Aquesta, sobre la lite­ra­tura del jo, des de ben endins, com la feli­ci­tat.