Narratives i protocols

L’any 2015, tots els actors i les actrius nominats a l’Oscar van ser blancs. Hi va haver molta polèmica i es va anar congriant un estat d’opinió que ja era latent, però que aleshores es va convertir en tempesta, de tal manera que l’Acadèmia de Hollywood va posar en marxa un protocol anomenat Academy Aperture 2025 que justament ha entrat en vigor a partir de l’edició d’enguany. El protocol, que pretén aconseguir “nous estàndards de representació per a les minories i col·lectius exclosos o infrarepresentats en la indústria”, consisteix, pel que fa a la part artística de la producció (també hi ha paràmetres marcats per als equips tècnics) a complir un (o més) dels següents requisits: (1) almenys un actor principal o amb un paper significatiu ha de ser asiàtic, hispà, afroamericà, o nadiu americà o d’alguna zona geogràfica que no sigui europea; (2) almenys un 30% dels actors de repartiment han de pertànyer a almenys dos d’aquests grups: dones, una ètnia de l’apartat primer, col·lectiu LGBTQ+, persones amb diversitat funcional o cognitiva; (3) la història que s’explica ha d’estar centrada en els grups infrarepresentats de l’apartat segon. Aquest protocol es refereix només a les produccions que opten a la millor pel·lícula de l’any, tot i que, per osmosi, s’estén a la resta de categories. Amb aquesta informació a la mà és evident que Barbie, per exemple, estava avalada per la normativa (tot i que parla de nines i ninos) i també Els assassins de la lluna (per la part dels indis) o Vides passades (pels coreans), però Oppenheimer, la guanyadora, hauria de passar la revisió del VAR, si no és que admetem com a minoria la dels científics trastocats. Aristòtil i la seva poètica, cancel·lats. El protocol en generarà de noves. S’hauran de calcular percentatges i rebutjar, posem per cas, la possibilitat d’una versió de Tot esperant Godot, sempre que no sigui representada per vagabunds maoris.