Silenci

Ens tro­bem en època pres­su­postària tar­dana, ja que els comp­tes s’hau­rien d’haver apro­vat abans de començar l’any o en els pri­mers mesos de l’any en vigor, Això és així perquè els governs, tant el de la Gene­ra­li­tat com el de Bar­ce­lona, han optat per ges­ti­o­nar la cosa pública en mino­ria. Coll­boni i Ara­gonès estan pen­dents del sí o de l’abs­tenció d’aquells par­tits amb qui no van voler pac­tar a l’inici del man­dat. L’escull més gran, però, és ara el pres­su­post, perquè, com que es tracta d’ens pre­si­den­ci­a­lis­tes –l’alcal­dia de Bar­ce­lona també ho és–, un cop apro­vats els comp­tes els obs­ta­cles s’esva­ei­xen i el poder està més asse­gu­rat fins a l’any vinent. El par­tit que opta per gover­nar en mino­ria, segons la teo­ria, sol ocu­par una posició cen­tral en l’arc par­la­men­tari per tal de bene­fi­ciar-se del que va inau­gu­rar en el seu dia el pre­si­dent Mas; la geo­me­tria vari­a­ble. Ara­gonès, d’una banda, ha pogut arri­bar a acords amb el PSOE men­tre encara cerca la com­pli­ci­tat dels Comuns, però la resta del ven­tall ideològic més anco­rat a la dreta se li resis­teix. Sense par­tits que no han sabut nego­ciar governs forts de coa­lició, el dis­curs polític basat en les idees sem­bla esvair-se i dei­xar pas al dis­curs emo­ci­o­nal que escol­tem aquests dies. Les idees sobre com millo­rar la vida de la gent, de nou, en silenci.