Senyora Sara Muñoz

Soc un lector addicte als seus articles de la secció Raça humana, i, en honor del títol del 4 de març, haig de confessar-li que no em considero ni feminista ni masclista, sinó senzillament humanista, sigui quin sigui el sexe. Però també haig de confessar-li que algunes afirmacions fetes sobre feminisme i masclisme em ressonen com si es tractés de dues espècies diferents. Veurà, en el curs dels meus 84 anys de vida he conegut i he tractat nombroses doctores, mestres, professores, estudiantes i autoritats laborals, de sexe femení i tractades totes amb un respecte absolut per part dels seus col·legues de sexe masculí. Si vostè fa referència a la “violència masclista”, la meva experiència octogenària és la d’un agreujament important d’aquesta violència a partir de la meva segona quarantena viscuda. Dit d’una altra manera, a partir de la supressió de la pena capital en els delictes de sang.

Ja ho sé, que dir això resultarà antipàtic a molta gent, però hi ha un creixement exponencial d’aquests casos en el nostre país, no és cap imaginació meva. Salutacions cordials, senyora Muñoz.