“Pagaria per tenir un veí decent”

En una con­ferència d’Itziar González sobre gen­tri­fi­cació a Ciu­tat Vella li sen­ti­reu dir que “a la zona alta de Bar­ce­lona hi ha més pros­ti­tu­tes que al Raval, segur, però estan en edi­fi­cis més cars”, que “estem vivint una mena de fran­quisme, però l’ene­mic l’hem de seure a taula” o “tinc més força com a veïna que com a regi­dora”, però el seu mis­satge queda con­den­sat en “paga­ria per tenir un veí decent”. L’arqui­tecta social que es va posar en política amb Jordi Hereu “per esbor­rar l’època de Joan Clos”, té la tesi que Ciu­tat Vella pateix alguna cosa més que gen­tri­fi­cació, un terme que ha fet forat però que no explica la pro­fun­di­tat de la pro­blemàtica. En una xer­rada recent orga­nit­zada per Òmnium Cul­tu­ral del dis­tricte, González va par­lar de turi­fi­cació, que no és tant la subs­ti­tució del veïnat per un altre d’un esta­tus econòmic supe­rior, sinó direc­ta­ment el bui­datge del barri.

“La gen­tri­fi­cació parla d’un roba­tori orga­nit­zat, de la des­pos­sessió de gene­ra­ci­ons de per­so­nes que han anat cons­truint alguna cosa con­jun­ta­ment”, va dir. L’arqui­tecta va denun­ciar el procés pel qual les cases de Ciu­tat Vella ja no acu­llen per­so­nes, sinó que són “con­tai­ners de càrrega vari­a­ble”: “És la con­tai­ne­rit­zació del nos­tre barri, només can­via la mer­ca­de­ria, que són els turis­tes.” En aquest sen­tit, l’exre­gi­dora del dis­tricte va asse­nya­lar la plaça de Sant Jaume com a “còmplice neces­sari” del cicle espe­cu­la­tiu: “Qui comença a estig­ma­tit­zar el Raval és el mateix Ajun­ta­ment.”

González es va excla­mar que l’urba­nisme s’hagi entre­gat, dele­gat, rega­lat al tàndem urba­nis­tes-admi­nis­tració, de manera que el veïnat ha dei­xat de deci­dir. Va recor­dar que durant el fran­quisme els arqui­tec­tes s’impli­ca­ven en les asso­ci­a­ci­ons veïnals per llui­tar con­tra el des­ar­ro­llismo i que ara “els mapes amb què els nos­tres polítics pen­sen les ciu­tats són calladíssims, són un paradís per a l’espe­cu­la­dor” perquè s’ordena la ciu­tat sense la gent: “L’admi­nis­tració s’ha con­ver­tit en una màquina d’igno­rar-nos.”

Segons l’acti­vista, als bar­ris asse­nya­lats s’hi ins­tal·la l’eco­no­mia cri­mi­nal, “un mer­cat que neces­sita que no hi hagi ulls” de veïns orga­nit­zats que denunciïn el tràfic de dro­gues, el de per­so­nes o el blan­queig de capi­tals: “Si obres una botiga de car­cas­ses de mòbil en un lloc com la Ram­bla, no ho pagues venent car­cas­ses de mòbil, és evi­dent, fa riure, no tenen pudor.” “Bar­ce­lona ha de deci­dir si Ciu­tat Vella és la blan­que­ja­dora de l’eco­no­mia cri­mi­nal o no, i ho diu una exre­gi­dora amenaçada de mort”, hi va afe­gir.

González va rela­tar que durant el seu pas pel con­sis­tori hi va haver un moment al Raval que al llarg d’un mateix car­rer de sobte apa­rei­xien molts nego­cis de car­cas­ses i va com­pro­var que els cir­cuits de venda de dro­gues ana­ven per car­rers on no hi havia cap comerç tra­di­ci­o­nal: “És a dir, inver­sors d’altres mons tenien una lec­tura estratègica de la nos­tra Ciu­tat Vella entra­nya­ble molt més ràpida que la nos­tra.” En resum, per l’arqui­tecta, la turi­fi­cació és la coar­tada per blan­que­jar diners de l’eco­no­mia cri­mi­nal i, d’entre totes les vies per com­ba­tre-ho, veu més efec­tiva la cre­ació d’obser­vança: “Si hi ha ulls, les màfies mar­xen, volen llocs sense mira­des, sense per­so­nes. Si hi fos­sin, aquesta acti­vi­tat econòmica se n’ani­ria a un altre lloc.” Per tot ple­gat, va rei­vin­di­car la presència de veïns: “Jo vull veïns, m’és igual d’on siguin. Vull poder dei­xar-los les claus; era això, viure junts. Jo paga­ria per tenir un veí decent.”