Editorial

Putin, mal que pesi

Vladímir Putin presidirà Rússia sis anys més, fins al 2030, un horitzó de 30 anys de poder –el mandat de Dmitri Medvédev no l’interromp gens ni mica– que convida a fer algunes reflexions i a repensar estratègies. A Putin no se li pot comprar el relat de victòria incontestable. Rússia no ha tingut eleccions lliures perquè l’oposició real ha estat esborrada del mapa i ni tan sols els resultats es poden considerar fiables davant l’absència d’observadors neutrals. Putin es fixava com a llistó per sentir-se blindat superar el 80% de vot per primera vegada en la història i, ves per on, les dades finals l’apropen al 88%. Concloure, però, que Putin només té el suport de les dades oficials seria un error colossal. L’oposició ha estat eliminada i, malgrat tot, l’esperit d’Aleksei Navalni ha estat molt present en la ciutadania que, en un gest heroic, es va concentrar als punts de votació al punt del migdia, desafiant les amenaces de repressió del Kremlin. Però, malgrat que a Rússia la dissidència continua viva, no es pot menystenir la capacitat aglutinadora de Putin, que té una gran bossa de fidels orgullosos de ser-ne –atrets pel discurs nacionalista al voltant de recuperar la gran Rússia– i hi afegeix un altre bloc de suport gens menor, integrat per població que –fins i tot al preu de posar-se de perfil davant els excessos del seu líder– prefereix no complicar-se l’existència i confiar en qui ha revertit la decadència i desvariejos de la primera dècada postsoviètica per oferir-los més estabilitat i alguna expectativa de millora i progrés. Putin no és un líder homologable democràticament amb els paràmetres d’Occident, que no són ben bé els que operen en una Rússia que encadena segles de totalitarismes de perfils diversos. Però si la fermesa i la prevenció de la UE i els Estats Units desemboquen en l’absència de diplomàcia, l’únic que s’aconseguirà serà enfortir Putin en clau interna russa i que se senti més legitimat per tirar pel dret. Avui, Rússia no té una oposició estructurada i operativa, i la dissidència és reprimida amb duresa. Però després de tants anys en el poder, Occident ha de revisar quines de les decisions que ha pres en els últims anys respecte a Rússia han contribuït a perpetuar Putin en el poder.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.