Repte del català a les capitals de l'anglès i el castellà

L'Ins­ti­tut Ramon Llull ha pro­gra­mat un seguit d'actes sota l'aixo­pluc de la marca Sant Jordi al món, amb els quals inten­tarà divul­gar una mica més la cul­tura cata­lana i expres­sar el seu dina­misme. No es tracta ja d'expli­car l'existència d'una cul­tura pròpia dife­ren­ci­ada de la resta de l'Estat espa­nyol, sinó de trans­me­tre que aquesta cul­tura és d'ús diari, que evo­lu­ci­ona cada dia i que es con­su­meix amb la mateixa natu­ra­li­tat que es fa amb les cre­a­ci­ons que pro­ce­dei­xen d'altres cul­tu­res.

Tot i que seran 22 les ciu­tats d'arreu del món que aco­lli­ran les acti­vi­tats, el Llull té com a objec­tiu prin­ci­pal des­ta­car la presència a Madrid i a Nova York, les dues capi­tals que repre­sen­ten dues de les llengües més par­la­des a tot el món i els dos idi­o­mes bàsics amb els quals ha de con­viure i com­pe­tir el català. La pro­posta de l'IRL pot res­pon­dre a l'estratègia d'obrir-se camí en les que de ben segur són les llengües que més poden fer peri­llar el català. Per tant, com diu la vella dita, cal unir-se a l'ene­mic si no li pots fer front. Però aquesta unió no és, per sort, bel·lige­rant. Es tracta de fer par­ti­ci­par els altres de la nos­tra cul­tura i com­par­tir allò que, si es tre­uen els pre­ju­di­cis, de ben segur els pot interes­sar. En aquesta línia tenim l'espec­ta­cle a Madrid Poe­tas en Madrid. Lec­tu­res de poesía cata­lana, en què es bus­carà la com­pli­ci­tat dels tocats per la poe­sia, vin­gui d'on vin­gui. A Nova York, l'actriu Jes­sica Lange farà una lec­tura dra­ma­tit­zada de La plaça del Dia­mant, de Mercè Rodo­reda, i en un bon nom­bre de ciu­tats els escrip­tors cata­lans es pre­sen­ta­ran amb el seu tra­duc­tor. Una encer­tada cam­pa­nya per afa­vo­rir la con­vivència i l'inter­canvi, con­di­ci­ons indis­pen­sa­bles perquè la cul­tura cata­lana tin­gui una presència des­ta­ca­ble al món.