Ara que ve el 12-M

Primer van ser les escoles i ara s’hi han afegit les presons. En tots dos espais hi regna una manca d’autoritat. O així ho denuncien els professionals que hi treballen. Ho han fet professors i funcionaris de presons, però el problema no és gens nou. Des del tombant de segle, acadèmics i intel·lectuals han assenyalat els perills que comporta l’absència d’autoritat en aquesta societat “del rendiment” caracteritzada per l’individualisme i l’autoexplotació. Filòsofs com Byung-Chul Han fa temps que plantegen que l’autoritat està en un estat de canvi i desafiament, que ha perdut tot el poder i ha passat a ocupar únicament l’espai propi de cada individu. L’era digital, l’individualisme extrem i la pressió per aconseguir l’èxit, afegeix Han, porta a l’autoexplotació, i les persones se sotmeten voluntàriament a un control i disciplina constants a la recerca de l’eficiència i l’èxit. Tot això, adverteix, només fa que debilitar encara més l’autoritat externa. El pensador sud-coreà, però, defuig el model tradicional d’autoritat externa i aposta per revalorar l’autoritat sobre la base de relaciones de confiança, respecte, transmissió de sabers, i de valors com ara la solidaritat, l’empatia i les cures, aspectes tots ells –ara que ve el 12-M– que la política de l’espectacle i el populisme no contribueixen a assolir.