“Us triturarem”

Miguel Ángel Rodríguez (MAR) ara és el sergent setmana permanent d’Isabel Díaz Ayuso, a la qual també presta els serveis d’imaginària i furrier. Fa uns anys ho va ser de José María Aznar. Es pot aspirar a millor full de serveis en el món de la manipulació, el xantatge, l’amenaça i la comunicació política? I a més a més es creu graciós! S’ho creu i se’l fa! Recorden quan volia autoritzar-nos la selecció nacional catalana de bales? “Canicas!”, deia, sorneguer i amb somriure de hiena. Feia uns mesos que repetien als quatre vents que els agrada la fruita. “Nos gusta la fruta”, diuen que era el que cridaven a Sánchez. Que de la seva boqueta de pinyó no havia sortit (per respecte institucional) cap “fill de la gran puta”. “Fruita, fruita... vàrem dir fruita”, criden a les concentracions de la Comunitat de Madrid. Aquest darrer cap de setmana es va superar a si mateix. “Us triturarem. Haureu de tancar”, escriu a la periodista Esther Palomera, que ha esbombat el cas de l’enriquiment del xicot d’Ayuso. “És una amenaça?”, li pregunta ella. MAR li diu que no, que és “un anunci”. Mes enllà de la faceta artística de MAR, la pressió dels poderosos sobre els mitjans de comunicació, la compravenda d’exclusives i la fràgil frontera entre allò públic i allò privat, la facècia torna a donar mostres d’una relació molt tòxica (la dels poders públics i el periodisme) que acabarà com acabarà, perquè no es pot aguantar. Molt malament!