Pregunta als aborígens, turista

A la Gar­rotxa ja tenim mun­tats els vol­cans i hem des­ple­gat els arbres de la Fageda per com­plaure els visi­tants de Set­mana Santa, àvids de llocs on fer-se fotos amb què ali­men­tar els seus comp­tes de les xar­xes soci­als. Dir que el nos­tre pai­satge és un deco­rat que es retira quan els xaves se’n van és una broma recur­rent que té èxit, pot­ser perquè l’inter­lo­cu­tor també pensa que l’entrada en escena d’una gen­tada com la que solen tenir aquests dies molts indrets del país trans­forma l’entorn de manera radi­cal, com el canvi de deco­rat en una obra de tea­tre. D’un temps ençà, a més, la invasió és de ramats d’éssers humans que cami­nen amb el cap cot, con­sul­tant el mòbil més que no pas mirant l’entorn. La pràctica mas­siva del turisme fa que a la Gar­rotxa i arreu hi tro­bis forans de tota mena, però tots tenen en comú (ja sé que gene­ra­lit­zar és injust, dis­cul­peu-me) una apa­rent dependència insana del Goo­gle Maps i de les res­se­nyes de webs de viat­ges. No pre­gun­ten a la gent de la terra i si ho fan és com a últim recurs i aver­go­nyits. No els acabo d’enten­dre perquè –digueu-me pas­sat de moda– soc dels que els agrada par­lar amb els veïns dels llocs que visito, encara que la diferència d’idi­oma pugui ser un obs­ta­cle. Per on es va a aquest lloc? Reco­ma­neu-nos un res­tau­rant. On podem com­prar tal cosa?... Els veïns et poden enre­dar, però segur que també ho fan a les pla­ta­for­mes digi­tals (molt con­di­ci­o­na­des pels ingres­sos publi­ci­ta­ris), però almenys has pas­sat una bona estona sense la inter­me­di­ació de la tec­no­lo­gia. Si tens sort, pots tro­bar-te algú com la Maria de la mun­ta­nya de Sant Fran­cesc (l’olotí volcà Mont­sa­copa), la popu­lar Mari bars, al cel sigui. Un cop la vaig sen­tir expli­car a la seva manera les erup­ci­ons a una família. “Olot era molt gran, hi vivia més gent que a Bar­ce­lona i un bon dia, pata­pum, van explo­tar els vol­cans i no va que­dar ningú viu; tots morts”, rela­tava amb abun­dant ges­ti­cu­lació. Els adults feien una mitja ria­lla i la mai­nada tenia la boca oberta. No era una expli­cació rao­na­ble com les que et donen a les pla­ta­for­mes digi­tals, però sí més diver­tida i de bon recor­dar. Ja ho sabeu, si aquests dies vol­teu, no mireu tant inter­net i pre­gun­teu més als aborígens.