Per fi Olot està rememorant el seu passat de ciutat tèxtil amb una sèrie d’activitats divulgatives que comencen aquests dies, promogudes per l’Ajuntament. Dic per fi perquè no es comprèn com és que fins avui aquest fragment de la identitat local i d’un període històric fonamental de la ciutat hagi restat oblidat en l’àmbit institucional. L’homenatge –no sé si es pot dir així– s’ha organitzat just a temps per disposar encara dels darrers testimonis directes d’aquella ciutat on, de manera paral·lela al que passava a Igualada, Sabadell o Terrassa, les filatures i les fàbriques de gènere de punt, hereves llunyanes de modestos tallers del segle XVIII, n’eren el gran motor econòmic, atès que hi treballava la major part de la població activa, sense comptar el benefici que en treien rams complementaris, de manera especial, el dels transports. A finals de la dècada dels vuitanta i principis de la següent, una crisi del sector, devastadora, va reduir el paper del tèxtil a molt secundari, mentre les càrnies assumien de mica en mica el rol de tractor econòmic i contribuïen a dibuixar l’Olot actual.

A banda d’homes i, sobretot, dones (la mà d’obra era majoritàriament femenina) que en van ser empleats, avui se’n conserva a Olot molt patrimoni arquitectònic, en algun cas l’edifici sencer, bé en desús o bé reconvertit per a altres activitats, i tinc entès que s’ha salvat maquinària. De manera significativa, l’ajuntament, Can Joanetes, havia estat una fàbrica tèxtil i en dona fe la xemeneia que en resta dempeus, com la de l’emblemàtica Cooperació Fabril, a l’actual plaça de Catalunya, entre d’altres.

La programació d’activitats a què em referia inclou propostes molt diverses –recomano les dues visites guiades– i segur que servirà per donar valor al tèxtil olotí, però tot plegat s’hauria de considerar només un primer pas de cara a projectar un espai museístic (un centre d’interpretació) que ho plasmi de manera permanent. El ram de la imatgeria religiosa va merèixer un Museu dels Sants, malgrat que en l’aspecte econòmic i social (no pas cultural, és clar) va ser molt menor en comparació amb el dels filats i jerseis. Aquest “memorial” dedicat al tèxtil hauria d’estar en els plans del consistori.