El país de la mortadel·la sarraïna

Hi ha una tanca publicitària, a Cornellà, a l’avinguda del Baix Llobregat, que ajuda a entendre aquest país. L’anunci està escrit en dos idiomes, castellà i àrab, i promociona la marca de productes alimentaris El Benna, amb seu a Marsella i destinació al públic musulmà que fa obediència de les normes halal, és a dir, que menja només allò que ha estat preparat seguint les indicacions de la religió musulmana.

El producte, que s’ofereix com “el veritable bon sabor”, és un embotit cuit, mortadel·la feta amb carn de vedella, que es presenta en forma de gran salsitxa dins d’un embolcall de color blanc amb la imatge de la fortalesa de Beni Mellal i el nom d’aquesta població marroquina. Qui l’ha tastat diu que és bo, no el millor d’aquest tipus, però que és bo.

L’anunci en qüestió crida l’atenció per les grans dimensions, el producte que s’hi exposa i l’ús de l’àrab, llengua no oficial ni a la Catalunya catalana ni a l’espanyolitzada. També pel lloc on és, ja que al Baix Llobregat estan més acostumats a anuncis d’embotits ibèrics que no pas a productes importats d’altres cultures gastronòmiques. Aleshores, què hi pinta un anunci així en un lloc com Cornellà?

Siguin moros o cristians, no hi ha cap empresa que llenci els diners pagant una tanca publicitària per no ser vista, i la dels embotits El Benna té molt públic objectiu perquè es troba a tocar d’un enclavament important de la comunitat musulmana a Catalunya. A la part posterior de l’anunci, s’hi alça la moderna i singular mesquita de Cornellà, singular perquè es tracta del primer centre de culte que els seguidors de la fe en Al·là han pogut erigir des de zero en aquest país. És una obra nova i pensada expressament per a la finalitat religiosa, res a veure amb els reduïts i degradants espais on fins ara s’han vist obligats a resar. Heus aquí un Baix Llobregat en transformació on embotit halal i Alcorà formen un conjunt que defineix la lenta evolució de la societat catalana cap a formes més complexes. Ni millor ni pitjor, diferent.

Cornellà, ciutat del president José Montilla, ja sap de què va, això dels canvis. Ara ho torna a experimentar amb una forta presència musulmana, tan important que fins i tot va permetre que el 2018 s’hi camuflés un gihadista dels anomenats “llops solitaris”, un home que va atemptar contra la comissaria dels Mossos.

Siguin de moros o cristians, els udols de llops i llobes tots són igual de repugnants. Tant se val si és un assassí que escup el nom d’Al·là per fer mal al que no resa com ell, com si és una xarlatana que embruta la idea de Catalunya reivindicant un país de gent fidel a quatre barres de fuets i llonganisses (de porc). L’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, udola un discurs feréstec, fantasmagòric, com si volgués exorcitzar la figura del comte Arnau. Com si perseguís fer emergir el mite de les fondàries de l’avenc de Sant Ou per ungir-lo amb els olis de santedat ripollesa (xais i homes de pura raça) i encomanar-li una nova reconquesta per terres de mortadel·la sarraïna.

El discurs de la senyora de Ripoll és el d’una reineta altiva que faria vomitar la mateixa comtessa Ermessenda, una salvapàtries, redemptora, capitana d’un patètic exèrcit de llonganissaires.