Quan tornin al 155

Del juliol cap aquí, de l’aritmètica par­la­mentària que per­me­tia res­pi­rar a Sánchez cap aquí, hem arri­bat on hem arri­bat. Reca­pi­tu­lem a data d’avui. Llei d’amnis­tia en tràmit al Senat. Par­la­ments en català al Congrés dels Dipu­tats sense que els apa­guin el micròfon. El minis­tre Alba­res pido­lant ofi­ci­a­li­tat per al català a Europa. Comis­si­ons d’inves­ti­gació que fins ara no es podien obrir per les mil i una puta­des que ens han fet i de les quals han girat full com si res, es diguin ope­ració Cata­lu­nya o espi­o­natge amb Pega­sus. Traspàs inte­gral teòric de Roda­lies a com­ple­tar en anys i panys. Obser­va­dors inter­na­ci­o­nals en les con­ver­ses, també dites nego­ci­a­ci­ons, i dels quals no sabem que hagin obser­vat res fins avui. Tres tau­les de diàleg que no es reu­nei­xen o es con­ge­len perquè hi ha elec­ci­ons. Una pro­mesa de refi­nançament que agafa tanda per al dia del judici final a la tarda. Dos grups par­la­men­ta­ris “inde­pen­den­tis­tes” a Madrid quan no en tocava cap pel nom­bre de dipu­tats i regla­ment en mà. Aigua de la des­sa­la­dora de Sagunt si aquest estiu la sequera tras­passa més límits dels que ja ha tras­pas­sat. I hem arri­bat on hem arri­bat perquè el PSOE, per man­te­nir-se en el poder de l’Estat, tant neces­si­tava ERC com Junts. Votem el que votem el 12-M i afecti com afecti el govern de Cata­lu­nya i d’Espa­nya, és con­ve­ni­ent que algú pensi un pla B per com ens hi posa­rem, ho tin­guem com ho tin­guem, quan tor­nin al 155.