No sobreactuen, no

No seré jo qui digui que no s’expliquen bé. Segurament hi ha qui els ho entén tot. Però qui els entengui que els compri, que deia l’àvia Neus. A mi em costa molt processar que el govern del meu país tregui ferro a la decisió del govern de Pedro Sánchez de portar al TC la ILP per la independència. Què vol dir, que sobreactuen perquè estem en campanya? No estàvem en mode desjudicialització? I ara resulta que els uns tornen a judicialitzar per una tendència a les enquestes? I els altres diuen que no té cap importància? És clar que en té! No sobreactuen, no! Estan en la seva salsa i són perfectament coherents, tal com defensa el ministre Bolaños. Resulta paradoxal que els autors en presumeixin i que els que s’haurien de sentir víctimes els justifiquin l’acció, en trobin les motivacions i els les dispensin. Per a mi que qui sobreactua és el govern del meu país i la portaveu quan surten a posar aigua al vi del PSOE. No hi entenc res, de debò. És alguna derivada de la síndrome d’Estocolm? Fa res que els van pluralitzar en minuts la proposta de finançament singular. Ni singular, ni propi, ni bilateral, ni res que s’hi assembli. Com molt bé ha dit Aragonès, el que volen els socialistes és cafè per a tots, i cafè aigualit. Ni sobreactuen amb el finançament, ni amb l’autodeterminació ni amb la independència. Ho porten dins. I no entenc per què el govern del meu país diu que sí. Si ho diuen perquè ho creuen, fa basarda, la veritat.