Resurrecció

Avui és festa grossa en l’òrbita cris­ti­ana. Se cele­bra el dogma essen­cial de la fe: “Jo soc la resur­recció i la vida.” Ara, si no s’està tocat de la fe cris­ti­ana no hi ha més remei que viure amb el pes i les angoi­xes d’una mort ina­pel·lable. L’angoixa fa que es vul­guin tro­bar mane­res d’esqui­var-la. L’entra­nya­ble Edu­ard Pun­set ho va inten­tar superar apli­cant-se el mètode científic amb l’argu­ment que estava per demos­trar que ell no fos immor­tal. Ho va anar repe­tint men­tre va poder. Final­ment, ai, va que­dar demos­trat que, com tots, ell també era mor­tal. Una llàstima, però els fets s’impo­sen con­tra la nos­tra volun­tat. En George Har­ri­son va voler tallar els rumors sobre una nova etapa del seu famós grup amb una frase que no volia ser irònica, però que era d’un rea­lisme irre­fu­ta­ble. “Pel que fa a mi –va decla­rar–, no hi haurà cap nova reunió dels Beat­les men­tre en John Len­non segueixi mort.” La mort sem­pre gua­nya, mal­grat els clams més apas­si­o­nats per menys­te­nir-la. Hi ha un sonet de John Donne, amb el gust per la para­doxa del bar­roc, que comença amb aquest adver­ti­ment: “Mort, no et sen­tis orgu­llosa” i que con­clou amb aire tri­om­fal: “Mort, tu moriràs!” És la fe en la resur­recció. Davant la cons­ter­nació dels milers de cadàvers que va cau­sar l’atemp­tat de l’11-S a Nova York van córrer mas­si­va­ment per les xar­xes els ver­sos d’un altre poeta, W.H. Auden: “Ens hem d’esti­mar els uns als altres, o morir.” Aquells ver­sos por­ta­ven con­sol i pro­grama. El que molts no sabien era que el mateix autor els havia rebut­jat perquè li sem­blava que tenien una trampa retòrica. L’amor és essen­cial per viure, però no ens evita la mort. Auden en va fer una versió cor­re­gida, can­vi­ant la dis­jun­tiva (o) per una copu­la­tiva (i): “Ens hem d’esti­mar uns als altres, i morir.” Una pro­po­sició molt més rea­lista, amb un pro­grama més sobri però igual­ment neces­sari i per­fec­ta­ment vàlid per a cre­ients i no cre­ients. Bona Pas­qua!