Què més ha de passar?

Al tràgic balanç de vícti­mes mor­tals en la guerra de Gaza –més de 30.000–, s’hi han afe­git ara set coo­pe­rants de l’ONG World Cen­tral Kitc­hen, encalçats per míssils isra­e­li­ans men­tre dis­tribuïen ajuda ali­mentària a la Franja. L’ope­ració huma­nitària tenia lloc en coor­di­nació amb l’exèrcit isra­elià, fet que abona la tesi d’un error fatal que Israel ha promès inves­ti­gar, tal com li exi­gia ahir el secre­tari d’Estat nord-ame­ricà. Was­hing­ton demana expli­ca­ci­ons però queda lluny d’obli­gar Israel a atu­rar la cru­enta res­posta als atacs del 7-O. La soli­da­ri­tat amb l’aliat davant les atro­ci­tats de Hamàs no hau­ria d’impli­car carta blanca per devas­tar Gaza, matar civils a gran escala, inu­ti­lit­zar la xarxa sanitària, con­dem­nar tota la població a la fam i expo­sar-la a malal­ties i a trau­mes pro­funds que per­sis­ti­ran en el temps. Cal qüesti­o­nar l’ope­ració de ven­jança con­tra Gaza, i també el règim colo­ni­a­lista implan­tat con­tra els pales­tins i reforçat pel govern extre­mista de Neta­nyahu. Quan­tes vides més s’hau­ran de sacri­fi­car per fer el pas? El mal­son a Gaza i Cis­jordània només s’aca­barà amb una solució política que reco­ne­gui els drets dels pales­tins. Encara que el govern isra­elià, amb còmpli­ces externs, es negui a l’evidència i bus­qui sobre­viure a qual­se­vol preu.