Opinió

De reüll

Per amor a l’art

Cata­lu­nya sem­pre s’ha van­tat de ser un país cap­da­van­ter en foto­gra­fia. La nòmina d’autors de tots els temps així ho acre­dita. El mapa de cen­tres, públics i pri­vats, que en fan difusió és potent (i això no treu que ens con­ti­nua fent falta el llar­ga­ment rei­vin­di­cat museu de la foto­gra­fia de Cata­lu­nya). També hi ha bons teòrics i inves­ti­ga­dors. El públic que segueix les expo­si­ci­ons té una fide­li­tat que ja vol­drien altres acti­vi­tats cre­a­ti­ves. I de fes­ti­vals, se n’orga­nit­zen un munt: 35! Sobre aquests esde­ve­ni­ments ha posat la lupa la fotògrafa i peri­o­dista Wayra Fica­pal per ela­bo­rar un informe encar­re­gat per la Fun­dació Pho­to­grap­hic Social Vision. És una excel·lent radi­o­gra­fia que fa evi­dent, una vegada més, la fra­gi­li­tat del nos­tre món cul­tu­ral. S’aguanta per un fil. L’estudi ens informa de ges­tors de fes­ti­vals que s’han d’endeu­tar men­tre no s’activa la maquinària burocràtica de les sub­ven­ci­ons de les admi­nis­tra­ci­ons, i de fotògrafs par­ti­ci­pants que no veuen ni un euro en hono­ra­ris i fins i tot han d’assu­mir les des­pe­ses de trans­port i d’allot­ja­ment. I així és com hem nor­ma­lit­zat la pre­ca­ri­e­tat dels sec­tors artístics, amb la can­ta­re­lla que per amor a l’art tot va enda­vant (perquè, és clar, com tot­hom sap, els tre­ba­lla­dors de la cul­tura viuen de l’aire). A l’informe s’apun­ten pro­pos­tes per millo­rar la situ­ació. Exis­tei­xen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.