Fascinació

Puc entendre la fascinació. Surts de la boca del metro, bé per les escales normals o per les mecàniques, fas mitja volta i allà davant teu s’alça, imponent, magnífica, la Sagrada Família. És una sensació que vaig experimentar fa poc temps i que em va deixar bocabadada. D’aquelles impressions que revius durant tot el dia, com un bon somni, i que sempre que tens l’oportunitat de fer-ho, la comentes. Feia anys que no veia l’obra insigne d’Antoni Gaudí i el que em va captivar justament va ser l’efecte inesperat de trobar-me la basílica, com qui diu, als meus peus. Però d’imaginació més aviat escassa, en cap moment se m’hauria passat pel cap la idea de posar un mòbil davant meu a les escales mecàniques per gravar l’instant. Una actitud que comporta un risc per al qui el practica i que posa en perill les persones que van al darrere. Una moda que no només pretén enllaunar l’experiència, sinó, i per sobre de tot, compartir-la a través de les xarxes socials per obtenir molts m’agrada, ser “tendència” i generar actituds mimètiques. Un exemple més dels efectes perversos de la digitalització, d’aquest triomf de la representació de la realitat per sobre de la realitat mateixa de la qual adverteix el filòsof Jordi Pigem en el seu darrer llibre, Consciència o col·lapse (Fragmenta Editorial).