La plaça de l’àngel d’Olot

Aquest mes comencen les obres de remodelació d’uns carrers del centre d’Olot, entre els quals hi ha la plaça Móra, coneguda com la plaça de l’àngel per la figura que presideix la seva font. No és un espai monumental, gairebé és una plaça sense voler-ho ser, una cruïlla més ampla del que és habitual. I per això mateix aquest lloc té un encant particular, aquell atractiu de les coses abastables, fetes a escala humana. En creuar-lo, és inevitable fixar-se en la font barroca (s’hi llegeix un 1724 esculpit), el seu abeurador convertit en jardinera, el pinacle i, és clar, l’àngel protector que ens observa amb benevolència. L’escultura original està dipositada a pocs metres d’aquí, al Museu de la Garrotxa, mentre que la rèplica que hi veiem és obra d’un bon amic traspassat prematurament, l’enyorat Lluís Colldecarrera. La plaça de l’àngel seria simplement un lloc de pas si no fos per la pastisseria Ferrer, que, a més d’atraure llaminers, hi dona un toc d’estil modernista i, com la font, fa honor al passat. D’estil racionalista, Ca l’Argence –una botiga de roba tancada fa anys– s’hi encara donant-li la rèplica. A la banda de ponent hi havia hagut el Quim’s, un popular bar i restaurant. Després va adoptar altres noms i finalment va tancar. Ara hi ha el local de la penya barcelonista Almogàvers i des del seu aparador ens vigila el seu gegantó, de rostre intimidador. A la façana de la casa del costat, rere el vidre d’una capelleta, una Immaculada dirigeix la seva mirada al cel. A la banda contrària, hi ha el sobri edifici –recentment pintat de nou– de l’antic can Xalegre, una memorable taverna amb taules cobertes amb hule i terra irregular que avui és un restaurant de sushi. Sí, tot canvia.

Aquestes reformes urbanístiques donen continuïtat als projectes que els darrers anys l’Ajuntament ha aplicat a les places del Carme i del Conill, jo diria que amb encert. A més de la plaça Móra, el projecte acabat d’engegar inclou els carrers de l’Hospici i Antoni Llopis. En aquest darrer, entre altres millores, hi plantaran arbres. Pot quedar molt bé i és una bona notícia per a la ciutat: donar vida al barri vell no s’aconsegueix només fent més bonica la via pública, però és un bon punt de partida.