Molt lleig, Juan Luis!

Hi va haver un moment, quan construïen aquest règim del 78 ara en desconstrucció, que Juan Luis Cebrián i els seus nois se sabien al poder i es comportaven com a tal. A Jesús de Polanco, que llavors era l’amo de l’imperi mediàtic i editorial, li deien i li feien dir “el Jesús del gran poder” i tots ells exercien com a dignes fills del pare. La sabien molt llarga!, en llenguatge de l’àvia Neus. Parapetats a Santillana, Canal Plus, la Ser, Cinco Días, As i El País, el grup era l’Olimp per a uns executius que es veien déus de la Transició. Juan Luis Cebrián va ser-ne el gran timoner des del 1976 fins al 2017. Va començar com a director i va acabar com a president executiu. Durant més de trenta anys totes li varen pondre i al final en va treure un bon pessic. Els números dels darrers set anys, quan finalment va ser acomiadat i elevat a la condició de president d’honor, fan feredat. Es varen perdre 3.753 milions d’euros i a ell, entre una cosa i l’altra, li’n varen retribuir més de 33 milions. Ara, sense avisar, ha fitxat per fer entrevistes a The Objective i debutarà amb una a Felipe González, amb qui calcen el mateix peu que Joaquín Leguina pel que fa a la indissoluble unitat de la pàtria, el dret a l’autodeterminació de Catalunya i la constitucionalitat de la llei d’amnistia. El consell d’administració l’ha cessat com a president d’honor i Juan Luis Cebrián ja ha anunciat que es veuran als tribunals. Lleig, molt lleig! I sense honor per a gent que el valora tant!