A la boca comença tot

Perplexitat es el mínim que es pot sentir quan en qualsevol clínica dental et presenten el pressupost d’uns brackets, aquests artefactes que abans s’anomenaven senzillament “ferros” i que ara, en anglès, sembla que tenen més glamur. En teoria, això de l’ortodòncia és molt important perquè una mala alineació de les dents pot provocar molts problemes de salut. És cert que la boca és una part de l’arquitectura humana que sovint no tenim massa en compte fins que dona problemes. Que tiri la primera pedra qui, sense ser del gremi bucal, compleixi estrictament les normes de raspallat diari i es passi el fil dental minuciosament cada cop que toca.

Un refrany francès diu, traduït, que amb la dentadura cavaràs la sepultura. Una dita encertada per recordar-nos a tots que tenir la boca en bon estat sol ser senyal de bona salut. I a l’inrevés també, la bona salut comença a la boca, ja que molts problemes en aquesta cavitat  poden acabar  derivant en malalties més greus. Ara bé, veient la quantitat de criatures i també adults que es van posant ferros –perdó, brackets–, es pot sospitar que la salut bucal de la població ha davallat catastròficament en una generació. És això, o bé que, més enllà de la salut, el que hi ha és la necessitat artificial de tenir les dents perfectes per la pressió estètica. No sé si un bon somriure, com diuen, et pot obrir  totes les portes, però el que et buidarà segur serà la butxaca. No és estrany, doncs, que centenars de persones sense prou recursos hagin caigut a la trampa dels alineadors dentals que es venen per internet, una mala praxi que ja ha acabat als jutjats. Dit això, el que no entenc és que no es faci més pressió per aconseguir servei de dentista públic i gratuït per a tothom. No em refereixo als brackets ni als tractaments de blanquejament, sinó a atendre les persones que perquè no poden pagar un dentista estan en risc de quedar-se realment sense dentadura. Al final, el millor somriure és el més sincer, encara que no sigui el més perfecte.