Opinió

De set en set

Prohibit sortir al balcó

Corre entre els professionals del dret una màxima que diu: “On hi ha dos juristes, hi ha tres opinions.” Una frase que il·lustra molt bé que el dret no és una ciència exacta, i que són persones de carn i ossos les qui interpreten les lleis i imparteixen justícia; persones amb opinions, prejudicis i capacitat de cometre errors. Si a més hi afegim que bona part de la cúpula judicial espanyola directament ja passa de l’esperit del legislador i decideix fer política per salvar Espanya, aleshores tot és imprevisible.

És precisament el que passa amb el cas Tsunami i la llei d’amnistia. Malgrat els intents de perfeccionar la llei, al final l’hauran d’interpretar i aplicar jutges que decidiran si, Codi Penal en mà, els qui protestaven pacíficament i legítima amb Tsunami Democràtic cometien delicte de terrorisme, i si es poden acollir a la llei d’amnistia. Per això hem viscut aquesta setmana una nova onada d’exilis, davant les presses de l’Audiencia Nacional per reactivar el procediment. Un professional i activista com Oleguer Serra, que ha estat motor dels grans èxits d’Òmnium Cultural de les darreres dues dècades, i altres pacifistes, activistes i periodistes han hagut de prendre una decisió dolorosa que demostra que la repressió a l’Estat espanyol segueix a l’ordre del dia.

Tal dia com avui, un 14 d’abril de 1931, Macià sortia al balcó de l’ajuntament de Barcelona a proclamar la República Catalana “amb el cor obert a totes les esperances”. Més de noranta anys i moltes vicissituds després, el poble català cada vegada té menys motius per a l’esperança. I el pitjor: menys llibertat per expressar-se, per manifestar-se i, ja no diguem, per sortir al balcó a autoproclamar-se.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.