El fantasma de la nit

Avui acaba la cam­pa­nya elec­to­ral però demà comença una cam­pa­nya encara més esgo­ta­dora: la cursa per for­mar govern, una tasca encara més àrdua tant pels pro­ta­go­nis­tes com pels espec­ta­dors. Amb les enques­tes a la mà el pronòstic és clar: aquest ves­pre de les urnes pro­ba­ble­ment en sor­tirà un resul­tat ingo­ver­na­ble, sense majo­ries clares i amb una aritmètica endi­mo­ni­ada que només per­metrà fer sumes amb calçador o con­tra natura. Si avui és difícil pre­dir un acord de govern és perquè els par­tits sobi­ra­nis­tes no sumen prou. Ni tam­poc sumen prou els soci­a­lis­tes i els comuns, ni els soci­a­lis­tes i el PP (l’aliança que va fer Coll­boni alcalde). I els temps de la soci­o­vergència o el tri­par­tit que­den enrere: entre­gar ara la pre­sidència a un PSC insen­si­ble amb la llen­gua i la nació i quan encara per­dura el record del 155, tin­dria per a Junts i ERC un des­gast elec­to­ral que no poden assu­mir. És per això que el pro­ta­go­nista d’aquesta nit no serà pas qui gua­nyi, mal que pesi a Sal­va­dor Illa. El pro­ta­go­nista d’aquesta nit serà el fan­tasma de la repe­tició elec­to­ral, que pla­narà damunt de for­mat­gets de colors i info­gra­fies interac­ti­ves amb escons que ballen. Amb els resul­tats d’avui a la mà començarà el compte enrere per esco­llir pre­si­dent i for­mar govern, però si cap grup par­la­men­tari és capaç de sumar els suports neces­sa­ris en el ter­mini esta­blert, es con­vo­ca­ran automàtica­ment noves elec­ci­ons. Unes noves elec­ci­ons que només tin­dran un avan­tatge: encara que els resul­tats siguin sem­blants, els pac­tes que ara són forçats ja no ho sem­bla­ran tant. Tant de bo l’escru­tini d’aquest ves­pre em des­men­teixi.