Bombes i bombons

No accep­tis mai menys del que merei­xes. De vega­des val més obli­dar el que sen­tim –que pot estar mani­pu­lat per les endor­fi­nes– i recor­dar el que valem –que sol ser més objec­tiu i rea­lista–. M’ho deia la meva àvia i ara m’ho diu la meva amiga. Són sentències que apel·len de manera directa a la intel·ligència emo­ci­o­nal i a l’auto­es­tima. Cons­ci­ent que víctima és una paraula para­lit­zant i que som capaços de domes­ti­car els records, els humans tenim la maleïda tendència d’arros­se­gar creus cris­ti­a­nes pas­sa­des de moda, mot­xi­lles ali­e­nes ple­nes de femta i mal­de­caps uni­ver­sals sense nucli. Hauríem de ser més cons­ci­ents de les nos­tres capa­ci­tats de seducció i de for­ta­lesa, i no anar sucum­bint a cada moment al maremàgnum exte­rior que en teo­ria ens fa de teló de fons. La model tuni­si­ana Afef Jni­fen sem­pre ha dit que si ella és seduc­tora no és pas per culpa seva, sinó que és així i prou, i que ni tan sols se n’adona, perquè cer­tes coses no es poden apren­dre: són la natura. La meva mare, per la seva banda, em té dit que de Teresa de Cal­cuta ja n’hi va haver una. I sem­pre he pen­sat que m’hau­ria d’haver tatuat la frase en algun lloc ben visi­ble de la meva ana­to­mia, mal­grat que la monja alba­nesa en rea­li­tat fos diabòlica. Lla­vors hi ha qui diu que un cara­mel de tant en tant no fa cap mal, i t’ofe­reix un bombó de xoco­lata men­tre et comenta que merei­xes coses molt més boni­ques de les que tens. Sovint actuem amb el cap, i el cap, com sabeu, fa males pas­sa­des. Si féssim més cas a l’ins­tint –que per alguna cosa tenim el pri­vi­legi de ser mamífers– d’altra manera ens ani­ria.