Opinió

De set en set

Bombes i bombons

No acceptis mai menys del que mereixes. De vegades val més oblidar el que sentim –que pot estar manipulat per les endorfines– i recordar el que valem –que sol ser més objectiu i realista–. M’ho deia la meva àvia i ara m’ho diu la meva amiga. Són sentències que apel·len de manera directa a la intel·ligència emocional i a l’autoestima. Conscient que víctima és una paraula paralitzant i que som capaços de domesticar els records, els humans tenim la maleïda tendència d’arrossegar creus cristianes passades de moda, motxilles alienes plenes de femta i maldecaps universals sense nucli. Hauríem de ser més conscients de les nostres capacitats de seducció i de fortalesa, i no anar sucumbint a cada moment al maremàgnum exterior que en teoria ens fa de teló de fons. La model tunisiana Afef Jnifen sempre ha dit que si ella és seductora no és pas per culpa seva, sinó que és així i prou, i que ni tan sols se n’adona, perquè certes coses no es poden aprendre: són la natura. La meva mare, per la seva banda, em té dit que de Teresa de Calcuta ja n’hi va haver una. I sempre he pensat que m’hauria d’haver tatuat la frase en algun lloc ben visible de la meva anatomia, malgrat que la monja albanesa en realitat fos diabòlica. Llavors hi ha qui diu que un caramel de tant en tant no fa cap mal, i t’ofereix un bombó de xocolata mentre et comenta que mereixes coses molt més boniques de les que tens. Sovint actuem amb el cap, i el cap, com sabeu, fa males passades. Si féssim més cas a l’instint –que per alguna cosa tenim el privilegi de ser mamífers– d’altra manera ens aniria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.