En la mort de l'artista compromès

Amb Josep Guinovart ha mort un artista de talla internacional, però també un home compromès amb el seu temps i amb el seu entorn. Els cartells que aquests dies es poden veure al Museu d’Història de Catalunya són testimoni del seu diàleg permanent amb la realitat. Ni als seus 80 anys no havia perdut el pols del carrer, sinó que fins als últims moments les seves creacions han tingut contingut ideològic, a més de discurs estètic.

Des de murals en què havia reivindicat les llibertats nacionals de Catalunya a finals del franquisme fins a quadres contra la guerra a l’Iraq, en els últims temps. A nivell artístic, havia format part del grup Dau al Set i se’l classifica en els primers moviments informalistes i en l’abstracció. La seva obra vincula la natura –amb la terra i el mar com a constant motiu d’inspiració– a l’experimentació amb materials que han canviat al ritme de la seva pròpia evolució.

La mort de Guinovart suposa una gran pèrdua per a la pintura universal, però amb ell se’n va també una referència cívica per a tota una generació i per a tot un país.