La teranyina feixista

Tingui l’abast que tingui la maniobra que està fent Pedro Sánchez aquests dies, no ens hauria de distreure del veritable problema de fons. Un problema que els catalans patim des de fa temps: la instrumentalització política de la justícia. Tant si Begoña Gómez ha practicat el tràfic d’influències com si no, no són uns articles allò que hauria de presentar en un jutjat qui la vulgui denunciar, sinó testimonis, proves o indicis materials que la incriminin i que no es poden substituir per una informació periodística. Així ho ha entès la fiscalia malgrat que Manos Limpias vulgui carregar la responsabilitat de la veracitat al jutge instructor i als mitjans que han publicat les acusacions. Però Espanya encara està repenjada en comportaments socials, judicials i policials heretats del franquisme que no permeten que ningú sigui innocent fins que es demostri el contrari, sinó que fomenten que tothom sigui sospitós malgrat que es pugui demostrar el contrari, perquè mai s’acaben d’esbandir els dubtes quan la premsa es converteix en una sala de vistes permanent. Calumnia, que alguna cosa queda. Aquesta és la finalitat dels grups i els partits ultres que no tenen cap altra funció que desacreditar i obstaculitzar totes les iniciatives que posen en risc la integritat de la crosta que els protegeix, es diguin igualtat de gèneres, avortament, amnistia, immersió lingüística o autodeterminació. Ells són la baula que permet connectar la política amb la judicatura perquè sempre saben a quin jutjat han d’anar perquè les seves denúncies siguin acceptades, tinguin ressò i les filtracions serveixin a la seva causa. El repte que Pedro Sánchez té ara, com a president, no és instrumentalitzar el cas de la seva dona sinó impulsar les reformes necessàries per desmantellar aquesta teranyina feixista que pretén mantenir en un règim orgànic el que hauria de ser una democràcia plena.