El privilegi que et putegin

Fa temps que ho sospitàvem, però acabem de descobrir una nova estratègia empresarial i de màrqueting que consisteix a maltractar el client i fotre-se’n directament. Això sí, a un preu molt baix. Proveu d’entrar al compte d’X de Ryanair España. Ahir hi sortia una barreja de rata i conill emportant-se pastanagues a la boca amb el text “la gente con todo encima para evitar que Ryanair les cobre una maleta”. Però el millor son les respostes a les queixes dels usuaris. Un d’ells penja una foto d’un seient de finestra sense finestra i el compte corporatiu diu “no pagaste por tu asiento…”. Un altre, que deu anar a la sortida d’emergència, posa una foto dels peus amb unes Converse blanques i escriu “puc estirar les cames, quin miracle”. I Ryanair respon “lava esas zapatillas, por favor”. O en una foto de Messi i Antonela hi posen “pareja promedio en un vuelo a Ibiza”. Cosa que confirmo. O a un que diu “Ryanair, soy tu hater número 1 desde hoy”, li responen “ponte a la cola”.

És el gir de 180 graus de la reputació. Fas una companyia de baix cost, fas pagar pel mínim extra, agafes públic jove, converteixes algunes rutes en captives i, en lloc d’angoixar-te per les queixes, saps que d’això va el negoci i que l’usuari ho agafa o ho deixa. Es mofen de tot, dels usuaris, de la companyia i dels seus propis caps, i tenen més seguidors a TikTok que qualsevol altra aerolínia. Es veu que l’estratègia la va parir un tal Michael Corcoran amb l’objectiu pervers d’abaixar les expectatives dels usuaris. Et portem d’A a B per un preu baixíssim. I prou. A Michael O’Leary li va bé fer soroll. A les xarxes o anunciant que cobrarà per anar al lavabo o que farà anar la gent dreta. Això del seient sense finestra d’aquell tuitaire, per cert, ho van acabar convertint en estatus de luxe a través del naixement de l’11AClub. El privilegi que et putegin. Una genialitat.