El fangar o el femer?

Sal­va­dor Tar­ra­das i Jordi Cañame­res, dos lec­tors que sovint comen­ten a l’edició digi­tal, refle­xi­o­na­ven a la crida de Sánchez a sor­tir del fang. Escriu Sal­va­dor: “Pot­ser que ens dei­xem d’eufe­mis­mes, fal­ses inter­pre­ta­ci­ons i diguem les coses pel seu nom. El fang és una substància noble lli­gada a la història social, cul­tu­ral i política de la huma­ni­tat. El fang va sal­var Rússia de les inva­si­ons napoleònica i nazi, més que la neu i el fred. Els insults, el law­fare, les men­ti­des, les notícies fal­ses, la pre­va­ri­cació i la justícia patriòtica, no són un fan­gar, són un femer, i en el femer hi ha merda. Una gran merda.” En Jordi es pre­gunta: “I els fems no en són, d’útils? Fa mil·len­nis que els fem ser­vir com a fer­ti­lit­zants. Avui dia l’agri­cul­tura ecològica els con­si­dera el fer­ti­lit­zant bàsic, i també s’empren per pro­duir biogàs. El guano, l’acu­mu­lació mas­siva d’excre­ments d’aus mari­nes, té també alts valors fer­ti­lit­zants [...]. Tan impor­tant va arri­bar a ser el seu ús agrícola a la segona mei­tat del s. XIX, que, jun­ta­ment amb el sal­ni­tre, va lli­gat a la guerra His­pano-sud-ame­ri­cana de 1864. La pau es va sig­nar el 1883 a Lima i el punt de par­tida va ser l’ocu­pació espa­nyola de les illes Xinxa, riques en guano. El Perú va comp­tar espe­ci­al­ment amb el suport de Xile, i també de Bolívia i l’Equa­dor, i un dels resul­tats va ser la con­so­li­dació de la inde­pendència del Perú, que Espa­nya no va reconèixer.” Ves que no sigui al fan­gar o al femer on tro­bem el momen­tum!