Ens deixarem drogar?

Fa temps vaig publi­car un comen­tari sobre el referèndum nuclear a Suècia, comen­tari que fou dis­cu­tit en aques­tes matei­xes pàgines. M’ha ani­mat el fet de rebre no fa gaire una carta del doc­tor Antoni Llo­ret, que em diu des de París que com­par­teix els punts de vista expo­sats. Gràcies. L’auto­ri­tat del doc­tor Llo­ret –que fa una tasca deci­siva en el Labo­ra­toire de Phy­si­que Nucléaire des Hau­tes Enérgies francès, i a qui Tar­ra­de­llas demanà infor­mació amb motiu del des­as­tre de Har­ris­burg– m’ha dut a voler conèixer les seves opi­ni­ons, que inten­taré de resu­mir brevíssi­ma­ment, a manera de punts de reflexió.

1. Es tracta d’impo­sar l’ener­gia nuclear no sola­ment perquè solu­ci­oni el pro­blema energètic –men­tre no hi hagi cap acci­dent– sinó sobre­tot perquè cer­tes estruc­tu­res econòmico-bancàries puguin rea­lit­zar indub­ta­bles bene­fi­cis. Si el capi­tal espa­nyol no inver­teix en les ener­gies reno­va­bles –inversió que hau­ria de ser molt supe­rior a la nuclear–, es con­demna la indústria i les estruc­tu­res econòmiques a no poder par­ti­ci­par en el futur del que avui hom con­si­dera el “mer­cat més gran del món”: el de l’ener­gia solar i eòlica. Les ener­gies reno­va­bles esde­ve­nen un petit com­ple­ment de la nuclear, i no la nuclear una petita ajuda pro­vi­si­o­nal espe­rant el desen­vo­lu­pa­ment de les reno­va­bles. S’hipo­teca, doncs, l’esde­ve­ni­dor energètic.

2. Hi ha una evi­dent difi­cul­tat tec­nològica i política a vigi­lar les qüesti­ons de segu­re­tat nuclear.

3. Nucle­a­rit­zació de Cata­lu­nya. És una aber­ració accep­tar que en el nos­tre ter­ri­tori s’ins­tal·lin qua­tre cen­trals nucle­ars. La inter­venció esta­tal que això suposa és supe­rior a la que s’hagi produït al llarg de la nos­tra història, lle­vat de les dic­ta­du­res, i incom­pa­ra­ble­ment peri­llosa. A Tar­ra­gona, l’espera una de les més grans con­cen­tra­ci­ons nucle­ars del món. És pre­vi­si­ble l’aug­ment de la radi­o­ac­ti­vi­tat natu­ral i la des­a­pa­rició de la terra fèrtil a Calaf, Girona, Vic, en les explo­ta­ci­ons d’urani. A més, cal afe­gir el pro­jecte de les cen­trals de Port-La-Nou­ve­lle, tocant al Ros­selló i al cos­tat del nos­tre mar. Una ciu­tat com Bar­ce­lona i una nació com Cata­lu­nya que­den expo­sa­des al màxim sacri­fici per a satis­fer les com­pa­nyies mul­ti­na­ci­o­nals. Tant al nord com al sud, a menys de cent vint quilòmetres en línia recta, Bar­ce­lona podrà rebre una agressió nuclear.

4. Quant a l’actiu dels polítics, a la dreta domina la creença abso­luta en el model nuclear. Totes les altres argu­men­ta­ci­ons són degu­des “a qua­tre igno­rants o a qua­tre exci­tats eco­lo­gis­tes”. L’acti­tud dels científics que rao­nen la seva opo­sició és silen­ci­ada. Per la seva banda, l’esquerra no sap des­lliu­rar-se del mime­tisme de la tec­nocràcia de dreta.

La crida final ha de ser clara: els nos­tres polítics han de pen­sar que els vots no con­fe­rei­xen savi­esa, sinó la res­pon­sa­bi­li­tat de fer l’esforç per com­pren­dre tots els aspec­tes d’un pro­blema que, com és el cas del nuclear, con­di­ci­o­narà la dependència político-econòmica de Cata­lu­nya o, si és ben enfo­cat, afa­vo­rirà les pos­si­bi­li­tats d’auto­de­ter­mi­nació.