Matar toros no té premi

El minis­tre de Cul­tura, Ernest Urta­sun, els ha posat damunt de la taula i ha supri­mit el Pre­mio Naci­o­nal de Tau­ro­ma­quia, ins­tau­rat pel govern espa­nyol el 2013. Ho ha fet tirant pel dret, perquè segu­ra­ment aquesta era l’única forma, trac­tant-se d’una afició tan tes­tos­terònica com és tor­tu­rar braus en públic. Matar toros sem­pre ha estat cosa d’homes, la par­ti­ci­pació feme­nina va ser tan fugis­sera com polèmica, i afor­tu­na­da­ment podem cons­ta­tar que aquest és un dels pocs àmbits on cal cele­brar que la pari­tat hagi fra­cas­sat. Urta­sun ens ha estal­viat d’aquesta manera als con­tri­bu­ents els trenta mil euros anu­als que ana­ven a parar a la ronyo­nera cenyida de qual­se­vol d’aquests tore­ros tes­ti­cu­lars. Una mesura que manté una per­fecta coherència amb altres deci­si­ons d’un govern que acaba d’apro­var la llei de benes­tar ani­mal, des­ti­nada a per­se­guir pre­ci­sa­ment el mal­trac­ta­ment ani­mal. Com era d’espe­rar, la supressió del minis­tre ha fet que s’afa­nyes­sin a sor­tir al ruedo tore­ros, apo­de­rats i pica­dors, tots ells indig­nats perquè ho tro­ben un atemp­tat auto­ri­tari con­tra la supo­sada tra­dició cul­tu­ral. Home, llançar cris­ti­ans al cen­tre del circ perquè els devo­res­sin els lle­ons també va ser durant molt de temps una tra­dició vis­tosa de l’antiga Roma, fins que van assu­mir que el progrés de la Huma­ni­tat com­porta el petit sacri­fici de renun­ciar a dis­treure el públic amb ves­sa­ment de sang, encara que la cri­a­tura tin­gui qua­tre potes. A més, el minis­tre aporta una dada que hau­ria de fer callar tots aquests exe­ge­tes de les ban­de­ri­lles i les esto­ca­des: l’any pas­sat només el dos per cent del con­junt de la ciu­ta­da­nia va acu­dir a algun espec­ta­cle rela­ci­o­nat amb la tau­romàquia. Des de Cata­lu­nya, on es van pro­hi­bir els toros i es va fer curt amb els cor­re­bous, la decisió minis­te­rial compta amb la nos­tra sim­pa­tia. Encara més, no són els toros el que cal pro­hi­bir arreu, sinó pro­hi­bir el mal­trac­ta­ment, perquè un paio tur­men­tant un ani­mal amb objec­tes pun­xants a la mà és una imatge que ja ho diu tot, encara que vagi ves­tit de sal­tim­ban­qui.