Aprèn un idioma per art de màgia

De tant en tant, però sobre­tot quan s’albira la pos­si­bi­li­tat de viat­jar a un país de parla anglesa, m’agafa la dèria de bus­car vies per millo­rar el meu anglès rove­llat i evi­tar comu­ni­car-me com els indis a les pel·lícules de l’oest. L’oferta de cur­sos, sense entrar a valo­rar la seva qua­li­tat, va de les opci­ons gratuïtes a clas­ses que valen un ronyó i part de l’altre. El més sor­pre­nent, però, és la cele­ri­tat amb què es pot assi­mi­lar una llen­gua. No sé què fan molts pares i mares inver­tint diners en acadèmies d’idi­o­mes si hi ha qui et diu que pots apren­dre anglès en tres mesos i, el més impor­tant, sense esforç, o també de forma ràpida i sen­zi­lla –aquests no acla­rei­xen si has de posar-hi afany o hi encai­xen els man­dro­sos. Hi ha a més qui et vol cap­tar garan­tint que podràs millo­rar el teu anglès en només sis dies –no sabem si afe­gir-ne dos fra­ses al punt de par­tida ja es con­si­dera una millora– o qui et repta a par­lar-lo en menys de vuit mesos, sense entrar en més detalls, així que pot­ser els més espa­vi­lats el poden domi­nar en dues set­ma­nes, que ja són menys de vuit mesos. Sor­pre­nent és també qui et reco­mana que apren­guis anglès sense sor­tir de casa –des­co­nec quant de temps seguit s’ha d’estar sense tre­pit­jar el car­rer perquè t’entrin les parau­les–, o aquells altres que fan un ofe­ri­ment d’entrada irre­fu­ta­ble, ja que des del pri­mer dia podràs par­lar-lo de forma natu­ral, diver­tida i intuïtiva. Si fem cas del que està pujat a les xar­xes, eI mateix ser­vi­ria per al xinès, l’urdú i per a tots els idi­o­mes que intu­eixo que en rea­li­tat neces­si­ta­ria cinc vides per assi­mi­lar-los. Jo, quan penso en aquests mira­cles amb regust d’estafa, pre­fe­reixo que­dar-me amb l’acu­dit del gran Euge­nio: “Vostè domina l’anglès? Home, si és bai­xet i es deixa.”