De reüll
Sánchez i el fang
El 24 d’abril Pedro Sánchez sorprenia a tothom amb una carta oberta a la ciutadania inèdita en què confessava que estava estudiant si seguia o no al capdavant del govern espanyol i que es prenia cinc dies de reflexió. El resultat d’aquell procés és de sobres conegut: transcorregut aquell temps, Sánchez anunciava que seguia com a cap de l’executiu estatal i es proposava encapçalar una regeneració democràtica a l’Estat. “Portem massa temps deixant que el fang colonitzi impunement la vida política, la vida pública, contaminant-nos de pràctiques tòxiques inimaginables fa tan sols uns anys”, sentenciava el president espanyol en una compareixença sobrada d’èpica però amb escassa concreció. Les proclames de Sánchez no anaven acompanyades de cap mesura. Ni una sola proposta després de cinc dies d’una aturada que va impactar, i molt, en l’inici de la campanya electoral. I ni una sola proposta en els dies posteriors en què el president espanyol, això sí, s’ha passejat en diverses ocasions per Catalunya per donar suport al candidat socialista, Salvador Illa. La reflexió de Sánchez, per ara, no ha anat més enllà. I probablement no ho farà tampoc més endavant, perquè tot indica que aquell moviment estratègic revestit de solemnitat ja ha fet la feina que havia de fer.