ERC entre parèntesis

Amb una der­rota elec­to­ral per pair, amb la renúncia de Pere Ara­gonès, amb un congrés naci­o­nal a la vista per rede­fi­nir l’estratègia política del par­tit, amb Marta Rovira espe­rant aquest con­clave per dei­xar la secre­ta­ria gene­ral i amb Oriol Jun­que­ras remant con­tra cor­rent, ERC no està, ara mateix, en el millor esce­nari per par­ti­ci­par acti­va­ment en el procés d’inves­ti­dura del pro­per pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Si es decantés per Sal­va­dor Illa, amb la situ­ació de pro­vi­si­o­na­li­tat en què ara entra, li cos­ta­ria garan­tir uns can­di­dats esta­bles per for­mar part del govern tri­par­tit pel qual sos­pi­ren el PSC i els Comuns, i també li seria difícil jus­ti­fi­car aquest suport davant del sec­tor crític del par­tit i de l’elec­to­rat. I tres quarts del mateix si optés per escol­tar els cants de sirena de Car­les Puig­de­mont, comp­tant, pri­mer, que la CUP hi volgués sumar els seus vots i, després, que ambdós fos­sin capaços de vacu­nar-se con­tra les al·lèrgies que els pro­voca tot el que faci referència a Junts. La uni­tat inde­pen­den­tista no els ha fet mai el pes i no els en farà més ara que estan en crisi. També s’ha de tenir en compte que, esco­llint qual­se­vol de les dues opci­ons, col·loca­rien els seus 20 dipu­tats entre l’espasa del com­promís que exi­geix donar suport a un govern que no és el seu i la paret d’un congrés que els pot fer girar el vot com un penell. Per tot ple­gat, no s’hau­ria de des­car­tar que ERC s’acabi decan­tant per l’abs­tenció durant els plens d’inves­ti­dura del pro­per pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. No s’aju­pi­ria a arre­ple­gar la cari­tat de cap dels seus adver­sa­ris més direc­tes, a dreta i esquerra, abo­ca­ria Puig­de­mont a igua­lar-se amb Jun­que­ras, Ara­gonès i Rovira, i dei­xa­ria a l’uni­o­nisme espa­nyo­lista les con­tra­dic­ci­ons de fer caram­bo­les entre els vots favo­ra­bles i les abs­ten­ci­ons perquè Sal­va­dor Illa pugui ser un pre­si­dent amb l’equi­li­bri hipo­te­cat.