La ciutat de l’hora i mitja

Fa poc més d’un any, a molt poc temps de les elec­ci­ons muni­ci­pals que li ser­vi­rien per reva­li­dar la vara, l’alcal­dessa de Sol­sona, Judit Gis­bert, deia en una entre­vista a aquest diari que Sol­sona era “la ciu­tat de l’hora i mitja”. Ho jus­ti­fi­cava afe­gint-hi: “Estem a això de tot arreu i no podem dei­xar-ho més en un calaix.” Ja ales­ho­res, i des de feia anys, estava en marxa una mobi­lit­zació política de tots els ajun­ta­ments de la zona per recla­mar millo­res a tota la xarxa de car­re­te­res que rode­gen la capi­tal sol­so­nina, amb espe­cial atenció a una –la que uneix la ciu­tat amb Berga–, que ara veu la llum al final del túnel.

La Gene­ra­li­tat ha lici­tat aquesta set­mana les obres d’un pri­mer tram entre l’Espu­nyola i Navès. S’hi inver­ti­ran 14 mili­ons d’euros i ser­vi­ran per adreçar la car­re­tera fins a la futura nova vari­ant de Pegue­ro­les, que evi­tarà un tram estret i de revolts que, des de fa anys, és un focus d’acci­dents. Aquest tram –el de revolts– no es podrà esqui­var fins que no hi hagi una vari­ant, que encara tar­darà uns anys a arri­bar, però la inter­venció que ara és a con­curs és un bri d’espe­rança per a una zona, la del Sol­sonès i el Ber­guedà, acos­tu­mada a sen­tir par­lar any rere any d’obres sense veure’n resul­tats.

Viure d’esquena al veí no ha estat mai una bona idea. I el Sol­sonès i el Ber­guedà ja s’hi han acos­tu­mat. Són dues comar­ques amb mol­tes simi­li­tuds, con­vençudes que els unei­xen més coses que no pas les que les sepa­ren, però cas­ti­ga­des per una car­re­tera que pesa més que cap altre argu­ment.

Governs de la Gene­ra­li­tat de tots els colors han pujat en l’última dècada a la zona i han reco­ne­gut que calia posar fil a l’agu­lla a la qüestió. Però tam­poc han ama­gat mai que és una de les car­pe­tes més com­pli­ca­des de des­en­ca­llar en l’aspecte viari a la zona: l’oro­gra­fia és com­pli­cada i sal­var els revolts és pos­si­ble, però gra­tant-se la but­xaca de valent i nego­ci­ant bé amb els veïns l’impacte que poden tenir les futu­res infra­es­truc­tu­res.

A més, la car­peta de la car­re­tera entre Berga i Sol­sona no és l’única que demana solu­ci­ons a crits a la zona. A Sol­sona s’auto­a­no­me­nen “la ciu­tat de l’hora i mitja” perquè tenen con­ne­xi­ons caòtiques amb abso­lu­ta­ment totes les capi­tals que els envol­ten. I a Berga, anys enrere, es va resol­dre l’enllaç amb Man­resa, però encara hi ha pen­dents les res­so­nants millo­res a la C-16 fins al túnel del Cadí i la Cer­da­nya, i també l’enllaç amb Ripoll. Amb Vic, això sí, la feina està pràcti­ca­ment enlles­tida: l’últim tram de car­re­tera que queda pen­dent de millo­rar ja s’està exe­cu­tant.

Sigui com sigui, al Depar­ta­ment de Ter­ri­tori se li acu­mu­len els deu­res. I el més angoi­xant és que, men­tre a Mont­ma­jor, Navès, Olius o Sol­sona es fre­guen les mans amb una obra que neces­sita anys per enlles­tir-se, hi ha zones en què les millo­res estan en fases molt més endar­re­ri­des. No són car­re­te­res que els ciu­ta­dans de l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona acos­tu­min a uti­lit­zar. Són vies que, si s’arre­glen, millo­ra­ran la vida dels veïns de les comar­ques que hi viuen. Sí, són algu­nes de les comar­ques menys pobla­des del país. Però també s’ho merei­xen, oi?