El malentès Melero

Per cul­mi­nar una gran set­mana i aca­bar-ho d’ado­bar bé fal­ta­ven el “malentès” Mas-Melero i la “fil­tració Laporta”. A l’àvia Neus no li cos­ta­ria gens deci­dir entre allò d’“advo­cats i pro­cu­ra­dors, a l’infern de dos en dos”, ade­quadíssim per al “malentès”, o allò de “la casa de putes sense mes­tressa”, ade­quadíssim per a la “fil­tració Laporta”. Opta­ria per totes dues. El pre­si­dent del Barça, cada dia més ange­li­cal i més cri­a­tura, ja no li està amic, a Xavi. No li van agra­dar les decla­ra­ci­ons que va fer sobre l’eco­no­mia del club, l’estre­tor de recur­sos per a l’any vinent i les escas­ses pos­si­bi­li­tats de llui­tar per títols. Ara torna a dir que no el vol, que el fa fora quan acabi la tem­po­rada i que li busca subs­ti­tut. Ho fa dir, millor dit. De fet, ell calla com un mort. Tres dies després que mit­jans sol­vents ho dones­sin per fet, els direc­ta­ment interes­sats es fan l’orni men­tre tot­hom hi diu la seva. Una de les carac­terísti­ques més sor­pre­nents d’alguns grans homes públics és que es tor­nin tan petits quan rellis­quen a la vista de tots. També és el que més crida l’atenció del “malentès Melero”, també dit “malentès de la defensa de Mas”. Tot­hom menys ells ho inter­pre­ten com un cas clar d’inacció, de pas­so­tisme, d’into­le­ra­ble mig­di­ada fora d’hores i fins i tot de mala praxi. I amb una expli­cació tan ridícula per part de l’un i per part de l’altre que es fa difícil dis­cer­nir si ofèn més Melero, que ja sabíem quin peu calça, o Mas, que actu­ava com a pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat.