Un bri d’esperança

El paisatge mosaic Biodistricte zona +500, situat al Pla de Manlleu, a Aiguamúrcia, ha estat escollit com a exemple europeu per estudiar com prevenir i generar paisatges més resilients davant l’amenaça dels incendis forestals de gran magnitud a la Mediterrània. En el marc del projecte RES Alliance, organitzat per la Fundació Pau Costa, l’IRTA i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), una quinzena de representants agraris i forestals del Penedès i el Baix Llobregat, juntament amb alguns provinents d’Itàlia i Portugal, van visitar dimecres aquesta zona per crear sinergies entre països i posar en comú pràctiques de gestió sostenible. Els organitzadors asseguren que l’objectiu és construir una xarxa per identificar necessitats comunes i pensar en solucions reals per fer front al canvi climàtic. Fa molts anys que des del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya hi ha tècnics que treballen en la definició d’un model de paisatge que permeti evitar incendis com el que l’any 2017 va assolar Portugal o que anys més tard han tingut efectes devastadors a Califòrnia, Xile, Austràlia o Grècia.

El Mediterrani, on el foc ha estat una constant durant les èpoques de calor, és ara un espai de coneixement sobre la gestió del foc perquè els experts fa anys que treballen en l’anàlisi de dades sobre el comportament dels incendis de gran magnitud. I és, precisament, al Mediterrani on s’estan fent les primeres proves per a la generació de paisatges resilients i resistents.

Aquests paisatges no són res més que la recuperació dels mosaics paisatgístics que els nostres avis dissenyaven per garantir l’aprofitament del sòl per al cultiu d’aliments i que comportaven una reducció considerable de la massa forestal respecte de l’actual. De fet, més de la meitat de la massa forestal actual prové de l’abandonament d’aquests cultius a causa de l’escàs benefici que els propietaris en treien. Un dels casos més paradigmàtics és el Bages, que va viure cinquanta anys enrere un èxode de la pagesia. Els viticultors van abandonar les vinyes per anar a treballar a les fàbriques i, en alguns casos, fins i tot van deixar els pobles per marxar a la ciutat. Les vinyes es van omplir d’arbustos i, més tard, d’arbres que van configurar paisatges com el que l’estiu del 2022 va cremar al Pont de Vilomara.

Però la vinya és tossuda i uns mesos més tard, just entrada la tardor, les restes de vinya que havien quedat enterrades sota aquell bosc sorgien com brots verds enmig de les cendres. Els experts asseguren que les vinyes poden ser elements fonamentals per a la generació de paisatges responsables, paisatges que ens ajudin a protegir-nos del foc. I juntament amb les vinyes, aquests mosaics recuperen els ramats i clapes de bosc que han de servir per fer ressorgir l’economia de la fusta i la gestió forestal que torna com un petit bri d’esperança.