Decreixement burocràtic

Si Catalunya és superpotència en algun sector, ho és precisament en administracions públiques, regulacions i burocràcies de tota mena! Fixem-nos, però, que malauradament ser superpotència burocràtica no és cap bicoca, ja que no sols comporta una despesa pública descomunal, sinó també un sobreesforç d’administrats, autònoms i empreses per complimentar paperassa i fer gestions. Els agricultors i ramaders en serien un bon exemple. Aquest sobredimensionament de les administracions públiques, tot sovint encavalcades, resta agilitat i eficàcia al sistema i esdevé en massa ocasions un veritable llast per al creixement econòmic i la competitivitat del país. Catalunya està perdent pistonada i, en gran part, la culpa la té un excés burocràtic i normatiu autodestructiu per al creixement econòmic que acabem pagant no tan sols amb els nostres impostos sinó també veient com molts negocis abaixen la persiana, com molts potencials emprenedors desisteixen d’iniciar projectes i com d’altres opten directament per marxar. En serien un bon exemple els promotors immobiliaris i les nefastes conseqüències de la seva quasi total desaparició. Un decreixement burocràtic que redimensionés correctament el pes i la càrrega de l’administració pública sobre els administrats per tal de fer-la menys costosa i més àgil permetria rellançar una economia ofegada per paperassa.