Carta curta a Laporta

Ben­vol­gut Joan, Flick serà car, molt car, per barat que vin­gui i resul­tats que acon­se­gueixi. Si fra­cassa des del punt de vista resul­ta­dista, serà més que car. Serà la ruïna. I no només la ruïna econòmica, que ja hi és ara i que ja no es pot dis­si­mu­lar més. Serà la ruïna social. Hauràs ofe­gat el Barça de tant esti­mar-lo. Si no venen títols relle­vants la segona pre­sidència estarà liqui­dada i sense escut que la pro­te­geixi. Ho has vol­gut així en treure Xavi de la mala manera que l’has tret. Pit­jor que Koe­man, i ja en són dos. De mala manera. Ridícula. Injusta. Patètica. Des­a­graïda manera. El Barça de les palan­ques, de la super­lliga amb el Madrid, de la sar­dana Enríquez Negreira i de cap títol aquesta tem­po­rada és un Barça sense múscul i amb massa plom a les ales. Miro enrere i no evito pen­sar, per gran que et con­si­dero i simpàtic que em caus, que deus ser molt tòxic en les rela­ci­ons de pro­xi­mi­tat. La llista és massa llarga i diversa perquè tots ells fos­sin con­duc­tors suïcides en direcció contrària. San­dro Ros­sell. Jaume Giró. Leo Messi. Ronald Koe­man. Mateu Ale­many. Jordi Cruyff. Xavi Hernández. Ara Víctor Font t’ha dema­nat un pas al cos­tat si no t’hi veus amb cor, però tu no vas d’aquest pal, ja ho sé. I en la seva carta hi ha molta pre­cam­pa­nya, també ho sé. Jo t’ho dic dife­rent. No t’enro­quis, Joan. No facis cap pas al cos­tat, però obre’t. Busca ajuda o no te’n sor­tiràs. Has petat el dar­rer escut. Ara vas nu, com el rei.