Lluita massa natural

Impressiona la lluita que existeix al mig de la naturalesa quan molta gent pensa que tot és un romanticisme inventat pels humans. Per un costat, els ocells més vulnerables, quan arriba la primavera, busquen llocs per fer-hi el niu i augmentar la família. Per un costat, els veus volant a velocitats increïbles per alimentar els seus pollets, però no hi ha respir, perquè els perills són imminents!, i sempre hi ha algun enemic decidit a menjar-se les seves cries més indefenses per continuar viu! Però de cop arriba la femella o el mascle amb algun animaló a la boca, o sigui que ha caçat un altre individu... per nodrir els seus pollets. És a dir: una lluita molt ferotge per sobreviure en què tot s’hi val. O se’t menjo jo, o se’m menges tu! També cal recordar que durant el dia o la nit pot ploure, bufar molt vent o caure calamarsa i aquell niu patirà de valent. Al final, tens la sensació que tothom viu pendent de l’altre i, en el fons, tot és una lluita per sobreviure. Davant d’aquesta realitat tan crua, impacta visionar quan l’art ens intenta explicar o ens escenifica amb aquarel·les, escultures, fotografies o pintures magnífiques la naturalesa d’aquests moviments tan ferotges i a la vegada tan fràgils i reals. És a dir: una realitat cruel que es transforma en romàntica, a causa del reconeixement del mateix esforç per sobreviure. Fet creatiu només capaç d’ésser plasmat pels humans.