Apunts suspensius

Quan tenia els fills petits, no fa pas tant, a l’escola ens solien rega­lar un piló d’invi­ta­ci­ons per anar a veure els par­tits de fut­bol del Girona i donar vidi­lla al camp. Diu­menge pas­sat, l’equip gironí va cele­brar la fes­tassa de clo­enda d’una tem­po­rada màgica en què les entra­des s’exhau­rien set­ma­nes abans de cada par­tit. M’hau­ria agra­dat anar-hi. Però un altre esde­ve­ni­ment espor­tiu em tenia a Edim­burg. L’amic que ens guiava per aquesta ciu­tat que coneix bé, filòsof d’ànima i perquè així consta en un títol que deu ser per Vilobí, ens va dur l’últim matí a visi­tar la tomba del filòsof escocès David Hume. Feia dies que volia dedi­car aquest arti­cle a la sus­pensió. En dret penal, la sus­pensió és una pena que priva l’ús d’un dret, o l’exer­cici d’un càrrec o una pro­fessió. En dret mer­can­til, la sus­pensió va asso­ci­ada a la insolvència tran­sitòria d’un comer­ci­ant. En dret labo­ral, hi ha la sus­pensió de sou i de feina, com a sanció dis­ci­plinària o com a excedència voluntària. En dret inter­na­ci­o­nal, la sus­pensió d’hos­ti­li­tats, amb la ces­sació tem­po­ral dels actes de guerra per acord entre els bel·lige­rants. En l’exe­cució musi­cal, la sus­pensió és un ador­na­ment, una pro­lon­gació o un retard en fer sonar una deter­mi­nada nota. El món de la mecànica també té la seva sus­pensió, allò que hi ha entre el bas­ti­dor d’un vehi­cle i les rodes, que amor­teix les sotra­ga­des en els ter­renys irre­gu­lars. I en el ter­reny espor­tiu, que bonic el llançament a cis­te­lla o a por­te­ria del juga­dor suspès enlaire! En química, la sus­pensió és la dis­persió esta­ble d’un sòlid en un líquid de manera uni­forme. No us vull dis­per­sar ara. Pen­seu en els antibiòtics, els sucs de taronja o els pots de pin­tura en repòs, que s’han d’agi­tar per reco­brar les carac­terísti­ques òpti­mes. En el ter­reny sen­ti­men­tal, tenim la famosa sus­pensió tem­po­ral de la con­vivència. En l’escrip­tura, els punts sus­pen­sius, que diuen tan­tes coses. Pen­sava escriure sobre tot això i vaig anar a Edim­burg, men­tre el Girona cele­brava un èxit impen­sa­ble quan sus­pe­nia l’accés a pri­mera, i també men­tre Alèxia Pute­llas cele­brava un gol vic­toriós a la Cham­pi­ons després d’una llarga sus­pensió per lesió. Hume no creia en les idees inna­tes, deia que el conei­xe­ment humà deriva només de l’experiència. De vega­des, les sus­pen­si­ons són jus­tes i necessàries...