Ciència exacta

Les matemàtiques són una ciència exacta i no fallen: els partits independentistes, facin els càlculs del dret o del revés, no aconsegueixen la majoria absoluta al Parlament. Junts diu que es veu amb cor de fer els pactes necessaris per poder investir el president Puigdemont, però encara que Esquerra li doni els seus vots (cosa ben plausible encara que després a mitja legislatura parteixin peres), que la CUP també s’hi avingui i que s’accepti jugar amb AC, no sumen. El PSC, com a mínim, s’ha d’abstenir, i això ja és molt complicat. Per més que Pedro Sánchez els necessiti a Madrid, veig difícil que Salvador Illa s’avingui a renunciar a la presidència. És cert que, si li ho manen des de dalt, no tindrà més remei que empassar-se l’enrabiada, obeir ordres i deixar pas a Puigdemont. Però han pensat els senyors de Junts les conseqüències que tindria entrar en aquesta aritmètica? El president de la Generalitat l’hauria posat Pedro Sánchez, no els vots de la gent; seria feudatari del govern espanyol i no tindria cap capacitat de maniobra. I han pensat com de decebuts quedaríem els independentistes? Tot i la malícia que fa no tenir al govern un partit independentista, crec que el millor que poden fer és quedar-se a l’oposició i aprofitar aquests quatre anys per confegir entre tots una estratègia capaç d’il·lusionar-nos. Si en les properes eleccions l’independentisme no es queda a casa, tornarem a tenir majoria absoluta.