El problema de l’habitatge

La hiperactivitat legislativa en matèria d’arrendaments urbans dels darrers anys, lluny d’apaivagar les incipients tensions que ja s’intuïen en el mercat de l’habitatge, ha tingut precisament l’efecte contrari. El problema a l’entorn de l’habitatge és de preu, però principalment i sobretot d’oferta. Òbviament un factor i l’altre estan interrelacionats, ja que com menys oferta, els preus són més elevats, i viceversa.

Els que ens dediquem a aquest món advertim amb preocupació com de manera constant els tradicionals propietaris i promotors d’immobles en règim de lloguer es retiren del mercat, es venen les finques o opten per destinacions alternatives a l’habitatge habitual, cosa que deriva en un preocupant decreixement de l’oferta.

Els elevats costos de manteniment dels immobles, la creixent inseguretat jurídica entorn dels arrendaments, unit a una fiscalitat tot sovint poc raonable, fan que llogar habitatges no sigui per a molts atractiu. Si volem que hi hagi oferta d’habitatge habitual, poder no és intel·ligent que des de l’administració es castigui i s’estigmatitzi a qui ho fa, sinó fer precisament tot el contrari, és a dir, premiar aquells que ofereixen lloguer habitual, amb un marc jurídic que eviti inseguretat a les parts i un marc fiscal favorable que faci possible incrementar l’oferta i estabilitzar de manera natural els preus. Fer que el populisme i la demagògia s’imposin sobre el sentit comú i l’equilibri ha estat nefast, tant per al sector com per a la ciutadania.