Aznar & Sánchez SL

Els jutges no en tenen prou amb el poder judicial que els atorga la Constitució i fan mans i mànigues per legislar, per executar, per impedir que el legislatiu i l’executiu facin la seva feina segons l’anomenada carta magna i fins i tot per impedir que el vot democràtic dels ciutadans tingui la incidència que el llibre sagrat diu que ha de tenir a Parlaments i institucions. Són i actuen com un lobby de poder, responen des de sempre al crit de “el que pueda hacer, que haga” i actuen pel davant i pel darrere per boicotejar la democràcia, que té ocurrències intolerables com ara apartar del govern la dreta de tota la vida quan no té prou vots o aprovar lleis votades per la majoria. I és així com el jutge Carlos Peinado, contra les proves, contra l’opinió del fiscal i contra la norma no escrita de no interferir en processos electorals, anuncia a cinc dies de les eleccions europees que cita a declarar com a imputada Begoña Gómez, la parella de Pedro Sánchez, per fer un últim servei a la pàtria abans de la jubilació. El que pugui fer que faci... i els jutges del TSJ de Madrid, obedients a la crida, van i autoritzen dues manifestacions contra l’amnistia l’últim dia de la campanya i la jornada de reflexió davant la seu del PSOE, anul·lant la prohibició prèvia de la Junta Electoral, sota el pretext que hi van a “resar el rosari”. Viva la libertad, carajo, que dirien Díaz Ayuso, Milei o els jutges del TSJ, aquest cop el de Catalunya, que fa unes setmanes van prohibir una xerrada a peu de carrer a la Via Laietana per no violentar la llibertat de vot dels electors catalans, de la mateixa manera que porten anys prohibint pancartes, banderes, llaços i concerts musicals. I en aquesta processó de togues al poder no hi podien faltar les del Tribunal Constitucional, que, després d’un any d’estudi, apareixen ara, just abans de la constitució del Parlament, per mutilar el vot dels catalans impedint que els diputats electes a l’exili siguin decisius en l’elecció del president i la composició de la mesa. I tot això a proposta del PSC de Salvador Illa, sempre disposat a demostrar com s’assemblen l’Espanya d’Aznar i la de Sánchez.