De set en set
Herois per accident
La mesa d’edat al Parlament de Catalunya havia tingut sempre un paper simbòlic, anecdòtic. Tenia una vida curta –la breu estona que dura l’elecció del president, els vicepresidents i els secretaris– i no tenia cap marge de decisió política ni tampoc protagonisme, que lògicament s’enduia la mesa definitiva. A excepció dels diputats sèniors Julià de Jòdar l’any 2015 o d’Ernest Maragall l’any 2018, que van fer intervencions molt recordades, la mesa d’edat era un pur tràmit. I parlo en passat perquè una resolució del Tribunal Constitucional ha posat tots els focus a la constitució del Parlament prevista per demà, dilluns, i la mesa d’edat haurà de prendre una decisió d’alt voltatge polític: haurà de triar entre acatar la resolució del Tribunal Constitucional i impedir el vot dels diputats a l’exili o bé validar la delegació de vot i deixar-los exercir els seus drets com a diputats. Seran protagonistes per accident; el pur atzar ha fet que a la mesa d’edat hi hagi dos diputats independentistes i un de Vox, una combinació fruit d’un criteri objectiu i gens ideològic: l’edat. La gran paradoxa és que els socialistes, que es vantaven d’haver desjudicialitzat el conflicte i d’haver enterrat el procés, són els que l’han ressuscitat, obligant una vegada més la mesa a escollir entre els seus principis o acatar una resolució d’un tribunal que consideren injusta. És cert que el recurs del PSC contra el vot telemàtic no és d’ara, però el cas és que ha esclatat just ara provocant un terratrèmol en la política catalana. No cal ser un Einstein de la política per veure que aquest terratrèmol deixa Salvador Illa més lluny de l’anhelada investidura.