Tecnologia financera

Com que em sap inqui­eta i també estra­nyada pels senyals que fa cert temps m’arri­ben d’una decan­tació de part dels joves (sobre­tot nois) a un libe­ra­lisme econòmic extrem que fa que sim­pa­tit­zin amb l’extrema dreta i fins alguna cosa més enllà difícil d’ano­me­nar i, per tant, de com­pren­dre, una amiga em va donar una pos­si­ble pista. Resulta que n’hi ha que estan engan­xats a les ano­me­na­des empre­ses fin­tech: tec­no­lo­gia finan­cera que, com apunta el seu nom, ofe­reix ser­veis finan­cers a través de mit­jans digi­tals i així l’ús de la tec­no­lo­gia. El cas és que hi ha joves (alguns també afi­ci­o­nats a les apos­tes espor­ti­ves) que, sense tenir un gran capi­tal i més aviat al con­trari, inver­tei­xen en aques­tes empre­ses fin­tech que ope­ren en tota mena d’actius finan­cers: des de crip­to­mo­ne­des fins a coses més con­ven­ci­o­nals com les immo­biliàries. Hi posen qua­tre euros, però ja es con­si­de­ren inver­sors, de manera que són con­tra­ris a tota inter­venció de l’Estat que reguli l’eco­no­mia o que posi límits al seu desen­vo­lu­pa­ment “natu­ral”: res de mesu­res “eco­lo­gis­tes” perquè, ja se sap, coses com el canvi climàtic són men­tida. Encara menys que es redis­tri­bu­eixi mínima­ment la riquesa cap els que con­si­de­ren uns “paràsits”. Tenint pre­sent això, no és difícil ima­gi­nar que, a més dels par­tits d’extrema dreta ja esta­blerts, aquests joves inver­sors a la menuda se sen­tin esti­mu­lats per influ­en­cers (ara en diuen cre­a­dors de con­tin­guts) que, essent uns exhi­bi­ci­o­nis­tes sense escrúpols que tant poden esta­far com pro­pa­gar men­ti­des i esco­pir odi, creen un marc men­tal on se sen­ten reco­ne­guts. Es cre­uen amb el dret que la festa sigui per a ells. I, de fet, el sis­tema impe­rant els acull.